Biologia

Penelope’s song de fons…

La natura et va donar un aire privilegiat; una bellesa fonamentada en la senzillesa, en l’harmonia i la proporció.
El teu posat silenciós, sec, i, a vegades un punt distant… em captiva. M’agrada veure’t somriure, m’agrada veure com et mous, com passeges discretament la teva bellesa per allà on passes… quanta elegància concentrada… feminitat en estat pur. Quantes vegades he seguit amb la mirada el teu caminar… la imatge es mou a càmera lenta; tot s’atura al teu voltant i tu passes amb tota l’elegància que la mare natura et va donar. No et cal exagerar res, no cal exhibir res… simplicitat, elegància, un caminar suau i ja està.

M’agraden els teus gestos de complicitat (tan escassos, tan preuats…); el teu sentit de l’humor (tan escàs, tan preuat), m’agrada veure’t somriure, m’agrada compartir la vida amb tu… fins l’infinit.

T’estimo.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *