Barcelona té nom de dona (I). La Minerva-Barcelona

La representació al·legòrica i gràfica associada a la ciutat de Barcelona ha anat canviant al llarg del temps d’acord amb les necessitats de la ciutat de projectar una determinada imatge de si mateixa. Estem acostumats a les representacions cartogràfiques, heràldiques i literàries de la ciutat, però també existeixen representacions plàstiques a través de la figuració simbòlica i al·legòrica, sobre diferents suports i tècniques. Els grecs i els romans ja feien imatges al·legòriques de ciutats i territoris, sovintt personificacions femenines amb una corona en forma de torre.

En el cas de Barcelona (i també en altres ciutats), durant l’edat moderna es difon una imatge de la ciutat assimilada a una figura femenina armada –la deessa Minerva o Atenea-, com a protectora de les manufactures i les arts. Un exemple és el gravat de Francesc Boix sobre un dibuix de l’erudit, industrial i artista barceloní Joan Pau Canals, de l’any 1758, que representa una al·legoria de la ciutat de Barcelona, sota l’epígraf Barcino Bonis Artibus (Barcelona a les Belles Arts). En aquest gravat, veiem una representació de la ciutat sota l’aparença d’una figura femenina armada amb elm i cuirassa, assimilada a Minerva, sostenint una llança i l’escut de la ciutat. Als seus peus, quatre putti porten instruments de càlcul i mesura, atributs de la ciència, del comerç i de la indústria. Es tracta, doncs, d’una representació plàstica de la ciutat com a protectora de les activitats industrials i comercials, especialment del comerç marítim, així com de les belles arts, en un moment, des de la segona meitat del segle XVIII, de puixança econòmica després de la paralització i destrucció com a conseqüència dels fets de 1714.

   

Però la Minerva “plàstica” més espectacular és una estàtua de dos metres i mig, atribuïda a l’escultor Salvador Gurri (1749-1819), que representa una dona abillada amb una armadura, d’aspecte molt masculí, amb l’escut de la ciutat i la clava d’Hèrcules, ja que la llegenda considerava que aquest heroi era el fundador mític de la ciutat. Formava part d’una font monumental que es trobava a la Rambla, a l’indret conegut com el Pla del Teatre. Quan la font fou desmuntada, l’estàtua va ser traslladada al Parc de la Ciutadella i actualment es troba en un magatzem municipal.

Durant el segle XVIII i part del XIX, la “Minerva-Barcelona” va servir per projectar una imatge de la ciutat “industriosa”. Altres imatges subsidiàries van ser el Mercuri –déu del comerç- i les representacions figurades de la indústria, normalment una dona amb una bresca d’abelles –símbol de laboriositat- o una roda dentada, que es van mantenir, també, al llarg del segle XIX en paral·lel al procés d’industrialització a la ciutat.

4 pensaments a “Barcelona té nom de dona (I). La Minerva-Barcelona

  1. Una Minerva ben gran a Barcelona, és la que hi ha a la banda mar de la plaça de Catalunya, a l’alçada d’un quart pis.
    No n’he sabut obtenir informació, però em sona més a grega que romana o sigui que potser és una Atena.
    Com que crec que als comentaris no s’hi poden posar imatges, hi poso un enllaç:
    https://i.imgur.com/XyzWAA0.jpg
    La foto es presa des del final del Passeig de Gràcia, amb teleobjectiu, per tal de tenir un angle el més horitzontal possible.
    Curiosament molts barcelonins mai no l’han vist. O més ben dit, no s’hi han fixat.

    • Hola Jordi! Gràcies pel comentari i la foto. Sí, allà on hi ha el Hard Rock Café. M’hi havia fixat i també m’havia encuriosit, però no en vaig trobar informació. Sens dubte, és una Minerva (o Atenea). No sé si estaria associada a la ciutat, atès que no em va semblar que es representés l’escut de la ciutat, però en qualsevol cas, és molt curiosa. La foto és excel·lent; si m’ho permets, la puc reproduir en un futur post, citant l’autoria.

      • Tot i que he enllaçat la foto des d’un repositori anònim, sense dades i, segurament, temporal, ja que Flicker —que és on mostrava les fotos darrerament— ha passat a ser de pagament i encara no he trobat el mètode de pujar totes les meves fotos no familiars a Wikimedia Commons, la foto està sota llicència Creative Commons, by, sa 4.0 com totes les altres. O sigui que l’únic compromís és posar-hi la mateixa llicència —o equivalent— i esmentar l’autor.

        • Fantàstic, Jordi. En un dels articles de la sèrie, esmentaré aquesta Minerva tan curiosa i la teva imatge. Una salutació cordial

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *