VENIR, ANAR
Aquest matí m’he llevat amb el regust encara càlid dels versos que vaig dir ahir al costat de l’actriu Eva Roig.
L’associació Ballets de Catalunya de Barcelona, ens havia convidat a participar en la seva festa de Sant Jordi. Havíem preparat una selecció de poemes per a l’ocasió. Francesc Parcerisas, Maria-Mercè Marçal, Salvador Espriu, Joan Margarit, Gabriel Ferrater, Álex Susanna, Montserrat Abelló, Josep Piera, Ramon Ramon, Margaret Atwood, José Agustín Goytisolo i alguns textos i poemes meus, van barrejar-se amb l’olor de les roses.
Cal treure’s el barret per l’organització d’aquesta vetllada. Acostumats a actes semblants on la claca que un sempre es procura per sentir-se mínimament agombolat per quatre repics de mans amics actua de manera gairebé professional, trobar-se davant una platea plena, entusiasta i disposada a escoltar amb respecte, és un d’aquells petits plaers que et trobes a la vida.
He participat i participo en nombroses associacions i històries culturals i sé el què costa mantenir una regularitat i fer que la gent respongui als actes que puntualment organitzes. Per això ahir, veure la felicitat amb què tothom s’implicava en organitzar la festa i la recepció que va tenir el nostre petit espectacle, va ser tota una lliço per no acabar de tirar la tovallola i adonar-se que sempre hi ha gent disposada a afegir, de manera anònima, el seu esforç perquè les coses no es perdin: saber d’on venim per saber on volem anar.
Un plaer de veritat!