UN DIA…
"Callant, vaig oblidar la quantitat de vegades que m?havia sentit dir que aquesta fal·lera per canviar el món ?o la part que n?abasto- era només una frivolitat passatgera que s?esvaïa amb la maduresa.
Callant, m?ho vaig sentir dir de gent que recordava amb condescendència la seva joventut i veia en la meva convicció una pueril ingenuïtat.
Callant, m?ho vaig sentir dir, també, de coetanis meus que pretenien ?en presentar com a superada aquesta fase- fer gala d?una precoç maduresa.
Callant perquè l?única prova del seu error me la podria donar el temps.
I ara ja la tinc, ja no cal que calli, ara ja ho puc dir certer: la renúncia no és una fase de l?evolució de les persones.
Tanmateix, ningú no reconeix obertament la renúncia: uns reivindiquen una madura reflexió segons la qual l?experiència aconsella un salvament individual, davant el desori mundial proclamant que el món és un campi-qui-pugui, i titllen d?enze aquell qui no actuï en exclusiu interès, personal. D?altres asseguren que, en certa mesura, ja s?han acomplert o ja s?estan acomplint els objectius fixat, i per tant, ja es pot esdevenir usuari del món i deixar de ser-ne forjador.
Ara em sento viu, intensament viu en la revolució, encara i per molts anys.
Hom no mor quan deixa de bategar, sinó quan els seus batecs deixen d?oferir al món la possibilitat de canviar-lo.
Per això em sento viu, content, de tenir la certesa que no he perdut el temps i que no he malvenut el somni que, comptat i debatut, només em pertany solidàriament junt amb la resta de gent del món que cada dia es lleva convençuda que un dia…"
Francesc Ribera "Titot" (presentació del primer disc d’Ara mateix)
Fotografia: Gilles Navet