RÈQUIEM
Diuen que ha plogut, que aquest matí de Barcelona, també era un matí d’aigua. Els funerals són més tristos amb l’escenografia escaient. Els funerals són més tristos quan se’n van més coses de les que ens pensem. A quants se’ls remou la consciència per la transició a una transició que no sembla mai voler arribar allà on molts creiem que ha d’arribar? Fins i tot en això hem hagut d’afegir aigua a la barreja: "lliure i socialista", cridàvem. No, això són les teulades. Abans, electricitat en condicions, uns trens que vagin a l’hora, un aeroport com déu mana…
Aquest vespre he anat fins al Fossar de les Moreres. Continua sense enterrar-s’hi cap traïdor. Tants com n’hi ha que fan la viu-viu canviant-se de jaqueta com qui canvia d’amant! Entre la turba d’estrangers capficats en els seus mapes, en les seves ulleres de sol, en la seva merderada, la torxa ablamava el record, la distància, saber que als morts del 1715, ara hi ha un mort real que vam conèixer, que vam respectar, que vam seguir. Res de màrtirs. Exemples.
Al peu del foc, tot de roses. Algun poema maldestre. N’hi ha que tenen la lírica fàcil. M’he estremit. Potser perquè aquest matí l’únic acte revolucionari, ha estat seguir el funeral a través de Vilaweb connectant-me amb l’ordinador de la feina i constituint-me en sabotejador puntual de la xarxa interna sortejant tot de tallafocs capitalistes, imperialistes, espanyolistes i no sé quants istes més.
Palplantat davant de les flors, dels versos insensats però sincers, amb les mirades dels guiris al clatell, m’ha vingut una glopada de parenostrequeesteuenelcel que no m’ha donat la gana d’empassar-me. No sóc creient, però allí ha quedat, perquè tu sí que hi creies en aquest Déu i en aquest país i en la gent que no llençarem la tovallola fins que aquest país no sigui un País i no una pantomima. També en aquell que va morir, diuen, per tots nosaltres.
Pensava aquest matí en pantomimes. Concretament en les pantomimes judicials i en l’ús d’argument que en fan alguns polítics (PP i Cs en les seves referències a "l’il·legal Xirinacs per ordre dels tribunals espanyols").
Els he qualificat d’estúpids, o els he desqualificat per estúpids.
Hem d’aconseguir sortir d’aquesta burla a la persona; a Xirinacs com a home, i a tota persona. I fer del nostra País un bon exemple. Ens podem cansar; però som molts i ens podem ajudar. Res de màrtirs, exemples.