PORTICI
L’estiu de 1874 a Roma hi fa molta calor. El pintor arriba a casa seva, a la "ciutat eterna", procedent de París i es troba el jardí del tot sec. El servei no ha pensat en regar-lo. La xafogor és insuportable, el pintor no pot dormir i s’enutja de veure aquell jardí sec, descuidat, malaltís. Degut a la temperatura o a un petit refredat de bronquis, té petits atacs d’asma. Intenta treballar una mica a l’estudi però la calor és impenitent.
El pintor decideix fer les maletes i buscar, amb la seva família, una mica d’alleujament a la costa napolitana. Té intenció de visitar un amic, també pintor, a Venècia, així li ho fa saber per carta. Però la trobada no arriba. El dia 4 d’agost en una altra carta al mateix amic, el pintor explica que han visitat el poble de Portici, al peu del Vesuvi, vora Herculano, i que han llogat una casa, "Villa Arate":
Som ací -li diu- des de fa més de quinze dies perfectament instal·lats, prenent banys de mar. Estic molt content d’haver-me decidit a venir. Som a la platja i anem de casa a l’aigua sense que ningú ens vegi. La vida és fàcil i barata, i els habitants gentils. Tot això fa que jo treballi poc: he vist alguns temes que només tu podries pintar bé i te’ls deixo per quan vinguis.
A Portici, però, el pintor hi treballarà força. Deixa que la llum entri a la seva paleta. S’oblida de l’obscurantisme de la seva pintura de "casaques" que tanta fama i renom li donaren. Malauradament no podrem fruir de gaires obres d’aquesta nova etapa. El novembre del mateix any, el pintor reusenc Marià Fortuny moria a Roma quan només tenia trenta-sis anys.
Una de les obres de l’època de Portici és el retrat anomenat "El nen de Portici". Mha fet gràcia que el brivall que va servir de model a Fortuny, ara decidís emprendre l’aventura d’obrir un bloc. Pel que veig, no s’ha estat de visitar la ciutat del seu autor.
Des d’aquest racó de bloc, benvingut xiquet!