Els dies i les dones

David Figueres

Publicat el 4 d'agost de 2005

POLLASTRES

Es diu Antonio Acosta i té 48 anys. Viu a la ciutat argentina de Rosario. Professionalment es dedica a la reparació i construcció de forns per a fleques i tot just acaba d’entrar a formar part del llibre Guiness dels rècords.

La seva gesta: estar-se durant 20 minuts dins un forn de coure pa a 284 graus.

L’esdeveniment -ho explica el periòdicu– va tenir lloc a la mateixa ciutat de Rosario -fleca "San Cayetano II", per ser més exactes- i per tal de protegir-se de la calor, l’amic Acosta portava sis mudes de roba, quatre gorres de llana, una tovallola a la cara i guants a prova de bombes.

Si  la notícia m’ha cridat l’atenció és per la possibilitat que el tal Acosta, involuntàriament, hagi trobat solució perquè les cagareles a conseqüència del mal estat d’uns pollastres a l’ast que estan produïnt tantes i tantes disfuncions intestinals aquests dies, en el futur, no es tornin a repetir.

I és que sembla que Acosta, abans de l’execució "oficial" de la seva sensacional proesa, va fer una prova tancant-se en un altre forn -potser era a la fleca "San Cayetano I"?, no ho diuen si això funciona com els projectes espacials rotllo Apolo- i tot i que es va arribar a una temperatura inferior, només 270 graus, l’estada va ser de 35 minuts!

La part més interessant d’aquesta prova és que Acosta es va tancar amb un pollastre congelat. Pollastre que quan va acabar-se l’experiment, ja era perfectament cuit.

Quina revolució pel menjar precuinat no ha fet Acosta! Davant la desconfiança general que a partir d’ara tindran tot aquest tipus de menges, els empresaris amb inventiva, poden començar a comercialitzar establiments on tu mateix pots tancar-te amb el pollastre, titot o fins i tot porcell, prèviament seleccionat, i veure com es cou l’animal al teu costat sense cap trampa.

Què bonic reunir la família un diumenge al matí, recomanar-los que es posin roba d’abric i tancar-se tots junts en un d’aquests forns en germanor tot observant la cocció dels aliments que més tard s’ingeririen en la mateixa comunió familiar.

Dubto que Antonio Acosta sigui conscient de la magnitud de la seva descoberta. La renovació de la gastronomia, l’oci, la salut i l’enfortiment dels llaços familiars, tot en un mateix pack! Massa!  



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Lírica lleugera per dfigueres | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent