PLE, SISPLAU
Amb els cent cinquanta euros que em donaren per publicar el meu conte a la revista Benzina, vaig decidir destinar-ne una part a subscriure’m a la publicació. No va ser un gest ni de gratitud ni de pilotisme. En sóc seguidor des de que va sortir al carrer. La revista compleix dues de les condicions que considero fonamentals per saciar la meva curiositat intel·lectual: la primera, que parli de temes que m’interessin i la segona, que em facin descobrir coses noves.
El fet que estigui escrita en català hi dóna un valor afegit. Vaig aprendre del meu avi que s’havia de donar suport a aquest tipus d’iniciatives perquè no érem un país normal i per tant si no hi donàvem suport nosaltres, qui ho faria? Ell va fer el mateix quan va sortir el diari Avui.
La portada d’aquest número de febrer m’informa del premi que ha rebut la revista per part de l’APPEC com a millor nova revista 2006. És un guardó que ha d’engrescar. Molt més quan premia una trajectòria que en tot moment ha apostat per l’excepció, que s’ha allunyat dels grans circuits culturals sense per això rebaixar la seva voluntat de portar-nos, a les seves pàgines, l’exquisidesa en totes les seves manifestacions.
Hi ha però, una altra cosa que m’agradaria destacar. La voluntat de saber anar més enllà de la pròpia revista i erigir-se com a referent. Feia temps que al nostre país, una revista no naixia amb voluntat de vocació crítica de debò. I no em refereixo a exercir de libel per les quatre capelletes de sempre, sinó a saber vertebrar una proposta que no s’autofagociti ni es miri el melic, sinó que sense renunciar al rigor periodístic, sàpiga tenir una incidència en la societat catalana del moment i en la generació que vam néixer a les acaballes del franquisme.
Benzina és una revista que parla, a més de la nostra llengua, el nostre idioma i ja tocava. Felicitats!