PARTITURES
Matí a Tarragona. Per mitjà del bloc Tarragona Literària em vaig assabentar del curs que la gent del teatre el Magatzem de la ciutat, organitzava amb l’actor Lluís Soler sobre com dir poesia. No vaig dubtar ni un moment en apuntar-m’hi.
El Lluís és una persona magnífica. En tot moment s’ha prestat a posar al nostre servei tot allò que ell ha après, de manera empírica, a l’hora d’enfrontar-se amb els versos dels grans autors catalans. El fet que no en sigui un erudit, sinó algú que ha anat aprenent de poesia per necessitat, fa que els seus recursos tinguin una finalitat pràctica que s’agraeix i que s’hagi treballat de valent.
Malgrat estar d’acord que la poesia és un artifici de la llengua, el fet que la majoria de la gent no tingui coneixements de mètrica fa que se senti indefensa davant l’abordatge d’un poema i tot és limiti a una interpretació emocional on manen els signes de puntuació.
Res més lluny, la disposició dels accents marquen el ritme del poema. El Lluís ens ha ensenyat a saber reconèixer com es disposen aquests accents en les diferents modalitats de versificació i treballar a partir d’aquesta estructura desvetllada.
Defugir l’emoció a l’hora d’enfrontar-se amb un poema. Saber-ne copsar la seva estructura interna, pautar-la com si fos una partitura de música i executar-la a partir d’aquest bastiment. Vet-ho-aquí.