Els dies i les dones

Enmig d’un descrèdit generalitzat pel poder judicial -au vinga, qui és capaç de posar en dubte que el  trasllat de De Juana a Madrid no és la resposta del govern a l’anunci del trencament de l’alto al foc per part d’ETA?- una bona notícia: la Núria Pòrtules tornarà a gaudir de la llibertat que mai se li hauria d’haver arrabassat.

És molt trist que el 2007 algú hagi de passar-se quatre mesos a la presó, com s’ha passat la Núria, esperant que uns senyors dictaminin si les proves aportades en les diligències prèvies són definitòries per passar a una inculpació de càrrecs efectiu. El poder judicial espanyol amb el seu braç inquisitorial que és l’Audiencia Nacional, ha exercit, exerceix i exercirà de corrector per reduir qualsevol intent de dissidència que s’aparti de "l’una, grande y libre" d’un estat espanyol que maquillat de democràcia participativa, tristament no ens hem pogut treure del damunt.

Deplorable aquest assumpte de la Núria, deplorable del tot. Presumpcions d’innocència llençades per terra, aplicació indiscriminada de tota la bestialitat de la Llei Antiterrorista a les primeres de canvi… Tot plegat com si visquéssim en un règim totalitari, en una república bananera qualsevol.

Afortunadament ara la Núria tornarà a casa. Afortunadament la seva família, els seus amics, podran tornar-la a abraçar. La firma que haurà de deixar cada dia a Girona serà l’única vergonya que haurà d’engolir per part d’un estat que no permet que hi hagi algú que cregui que una altra societat sigui possible.

Celebro que la Núria quedi en llibertat i celebro que la seva lluita pugui seguir fora dels murs de la presó. Benvinguda Núria i endavant