Els dies i les dones

Memòria de tu i de mi

i de tantes preguntes

sense resposta.

Ballen les hores a ritme

de rumba i s’oblida

tanta tristesa, i el record

de la misèria humana

reflectida a la petita

pantalla,

i fent zapping busquem

rostres més bells, imatges

resplendents i focs d’artifici,

i tot ens sembla fals

després d’haver vist

la mirada d’aquells ulls.

Ulls pregons que interroguen,

i no volem ser partícips

de tants ultratges.

I què fem?

Apaguem el televisor i

tractem de fer un poema.

                                                        Montserrat Abelló. Memòria de tu i de mi