Els dies i les dones

PETXINES NEGRES

                        Damunt el bosc d’onades hi cau la neu vençuda

                        colgant les tombes buides dels penjats, un camp fred.

                        Damunt les platges verdes hi xiscla un plany de dol     

                        dreçant llum de memòria pels absents, la vall morta.

Damunt el mar de saba s’hi desfullen salms bells

                        anunciant els combats ajornats, fruits podrits.

                        Damunt l’herba salada hi nien mots de vidre

                        punxant grills militars fins sagnar, l’arbre estèril.

                        Damunt el moll de branques hi plora el lent novembre

                        rentant petxines negres al riu fosc, l’eixorc blat.

                                                                        David Figueres