Publicat el 17 de març de 2014
EL SO DE LA GALERNA
Quan vaig escriure el meu recull de poemes titulat Derelictes, jo no sabia que, l’any 1981, en el seu llibre A hores petites, Joan Vinyoli hi havia publicat un poema titulat precisament Derelicte.
Després de saber-ho, l’he rellegit moltes vegades i crec, sincerament, que s’entendrien amb la resta de poemes del recull.
Avui, Dia de la poesia catalana a internet, el vull compartir amb tots vosaltres.
DERELICTE
No temo ser capdavanter del son
entre els desperts. Prou he jugat a vida
i ja no és temps de fer una altra partida.
Miro el gran riu passar dessota el pont.
Sóc quasi vell, el peu a l’esglaó
primer que porta al fons de la caverna,
però m’atrau el so de la galerna
que va creixent i la nocturna olor.
No vull guiar-me per estels o far,
que ja s’ha proclamat el veredicte
i em toca ser només un derelicte:
m’enfonso, doncs, a poc a poc al mar.
Joan Vinyoli (A hores petites, 1981)
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Derelictes per dfigueres | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent