Els dies i les dones

Ella parla tothora amb la seva
veu, fins amb els estranys; les altres dones
empren veus falses, manllevades,
fins i tot amb els fills.

Ella passa invisible a ple migdia
pel camí ral; les altres dones brillen
fosforescents -grans malucs, dits gruixuts-
pels carrerons més foscos.

Salvatge i innocent, gosa estimar
entre calamitats, però les altres dones
l’acusen de ser bruixa i vulgar meuca:
la miren de mal ull quan les saluda.

El seu retrat em mira de reüll;
despentinada i jove, m’interroga:
"I tu, amor meu? ¿Ets diferent dels homes
com jo ho sóc de les altres dones?"

Robert Graves
(Traducció de Josep M. Jaumà)