Quan es va donar aquest foll i malaltís embogiment d’arrenglerar lletra rere lletra? Tenia alguna finalitat, es perseguia algun objectiu? De l’origen -aquelles llibretes farcides de versos horribles que s’amagaven sota el llit- a aquest ara cibernètic, frenètic, sintètic. Els bloc o la recuperació d’aquelles llibretes amb versos dolents, amagades, ara, rere una personalitat que ets tu, però que no l’arribes a ser del tot.
El millor, que no estàs sol. Que n’hi ha una munió de gent que també es dedica a embrutar pantalles. D’aquelles giragonses de tinta, a les gramàtiques de píxels i plasma. Dels mots dits per a tu, als vocables dits per a qui els vulgui escoltar, sentir, emportar-se a casa.
Hi va haver algú que ens va convidar a aplegar-los alguns d’aquests texts, en un llibre. No un llibre sense fils, no, un llibre de veritat. Un llibre que aplegarà els escrits d’un centenar de blocaires de tot els racons d’aquesta casa dels Països Catalans. Un llibre que expandirà encara més el sentiment dos punt zero, que podrà llegir-se passant full a full, que farà olor de tinta, d’escriure, de llegir. Un xiquet ben eixerit sorgit de la Catosfera de Granollers
De moment, a més del farciment, ja en tenim la portada. No en cobrarem ni cinc d’aquest llibre, tots els beneficis aniran destinats a una ONG. No hauria de ser de cap altra manera. Escrivim amb llibertat i per la llibertat creant llibertat.
Gràcies, David, per la teva aportació!
ENHORABONA a tots i a totes els que haveu participat en aquest llibre!
que no estàs sol. M’agrada destacar el què dius, apropar el pensament que reconec com si fos propi.
de moment, m’enduc cap a casa, aquest sentiment de companyia…….