Els dies i les dones

David Figueres

BREUS

"La vida pràctica i la vida intel·lectual no són el mateix, però no vol dir que qui fa més aviat vida intel·lectual no pugui tenir sentit pràctic. El problema no és la intel·ligència, sinó l’absolutisme abstracte, una passió contraposada a la supervivència mínima de les persones". Cent dies del mil·leni. Valentí Puig.

Inquietant succés repetit dos dies seguits al metro, tornant cap a casa: si ahir era el pallasso televisiu Milikito que amb vint anys llegia el diari, avui un Andreu Nin de la mateixa edat, conversava tranquil·lament amb una noia.

L’excusa de la recerca de la Bellesa per fer-nos perdonar els pecats de la vida diària, sempre és del tot detestable.

Karl Jaspers pregunta a Martin Heidegger el 1920: "¿Com pot ser que un home tan vulgar com Hitler governi Alemanya?". Heidegger contesta: "La cultura no té importància. S’ha fixat en les seves belles mans?"

"És un jugador molt creatiu", diu el comentarista. I doncs, què hi fa jugant a futbol, dic jo.

A la coberta de l’exemplar de "L’ofici de viure", de Cesare Pavese, de la biblioteca del Centre de Lectura de Reus, hi ha les marques d’algú que va fer-lo servir de taula per escriure en un paper: "La Meritxell és una pastanaga".

Al telenotícies, un alt càrrec dels Mossos d’Esquadra: "No hi ha cap mena de dubte que es tracta d’ex-membres d’exèrcits de països del que antigament era l’ex-Iugoslàvia".

"La vida era un teixit de trobades i separacions, de camins que convergien i divergien, d’abraçades d’acolliment i llàgrimes d’adéu. Un tapís trenat per les mans de l’atzar del qual no podríem veure la totalitat del tapís." Gombó i Mr. Belvedere. Joan Agut

Plagi, Stephen – Novel·lista austríac d’origen italià. Després d’anys de litigis, la justícia va reconèixer que les seves obres: Don Quijate de la Manxúria, El Quadern Trist, Mort a València i Madame Bitterfly, no tenien res a veure amb novel·les de títol similar.

"Igual com quan simulem no saber que el vent a més de portar la boira, també pot rentar el cel de núvols, amagant allò que som, també ens dibuixem al cor una mentida" i no saber qui ho va dir, quan ni perquè.

Dos invents descatalogats del nostre ús quotidià: els elàstics i la cortesia.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per dfigueres | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent