BALCONS D’ESTIU
Can Vilagüep informa del centenari del naixement de l’escriptor Xavier Benguerel. En recordo la traducció de "Les fleurs du mal" i la impagable correspondència epistolar amb Joan Oliver que edità Proa. Molt recomanable per comprovar com se les havia Pere Quart per trobar el seu lloc en el món literari i teatral del moment, pelat com un jonc.
Més conegut per la seva obra narrativa o per les traduccions, Benguerel era un bon poeta. Trec de la llibreria "Aniversari", el recull de la seva obra poètica que abraça del 1925 al 1985 editada a finals del vuitanta per Edicions del Mall. Llegeixo en veu alta:
No ho sabrem mai i serà l’últim,
aquell, no encara escrit.
Deixarem, signe incert,
potser només una paraula sola
o un ritme insinuat a penes
com un batec de persiana
sobre balcons d’estiu.
No arribarà a ser mai,
però hi haurà un silenci
per sempre d’ell, una blancor interdita
gelosament a mans estranyes.
I qui sap on, en una terra humida,
el tremolós senyal d’un dit anònim.