Els dies i les dones

David Figueres

REFUGI

Mousse fred de verdura amb gambes. Vi blanc. Canelons. Maduixes amb xocolata. Cafè. Un cigar. Les nuvolades encara no han crescut prou com per tapar el sol. A la parada de davant de casa, una bossa enredada a les branques d’un avellaner. Anorèxics troncs pintats de liquen groc. Com si patissin del fetge. L’avet que va plantar l’avi s’ha anat torçant cap a migjorn. Un verd clar s’ha obert pas entre les branques; ara ja només és parcialment blau. Entre la llenca de pedra volcànica flanquejada de travesses de tren, al peu dels rosers que són tan sols una línies que surten de terra, canosos esfilagarsalls. No ha rebrotat la menta que es va plantar tocant als xiprers. La gespa és clapada de groc i verd. Caramulls de fulles ocres. Uns motoristes baixen de la muntanya per la pista de l’ermita.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Quadern d'atzars per dfigueres | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent