CARAGOLS
Entre cervesa i cervesa, em diu: "Mira, el meu oncle, anys enrere, tenia una parada de fruita i verdura al mercat. De vegades, quan hi anava a comprar amb la mare, l’oncle em donava un caragol que havia trobat entre el gènere.
M’agradava arribar a casa, posar-lo damunt un plat amb una fulla d’enciam i passar-m’hi hores i hores al seu costat empenyent-li la punta de les banyes amb els dits, ruixant-lo amb aigua perquè tingués humitat… Ell anava fent rosegant amb parsimònia l’enciam. Un dia, em trobava el plat buit. Jo no entenia perquè havia de marxar l’animaló d’allí. ¿Que no tenia menjar, humitat, companyia? ¿Què més podia necessitar?
Em passava dies i dies pensant en què havia fet malament, fins que ja no hi pensava més. Al cap d’un temps, se sentia un crac com de closca aixafada, en un lloc o altre del pis. Llavors jo somreia una mica melangiós pels bons moments passats al seu costat i anava a veure l’oncle a buscar un altre caragol".