INVENTARI DE FELICITATS
A l?habitació no s?hi pot estar. La calorada ho empastifa tot. Trec el portàtil a la terrassa. La nit és ja una mica de fresca. La lluna, un got de llet que s?hagués envolat en una estança sense gravetat. No fa gaire, surava entre borrallons de núvols.
A vegades semblava l?ull aquell de Dalí i Buñuel. Les navalles d?aquesta nit, però, només són capaces de tallar els dies que s?escolen sense importància aigüera de segles i estius, endins.
En el mateix cel, o en un de semblant, s?hi estatjava dissabte passat un campanar ufanós, ben il·luminat. Ens batallava quarts i hores entre pa amb tomaca, coca amb recapte i després amb cireres. Vi, licors i fum d?aquell de fer riure.
Quina delícia de terrat! Feia temps que no coincidíem tots quatre a la vegada. Ens hem fet grans. Que no entenimentats. Vam mirar-nos en fotos antigues. Ens maltractaven a tots. Ens acusaven de créixer. De no regir-nos ja per tot aquell parament nocturn d?alcohols, complicitats salvatges…
Desafiaments legítims a les contrarietats de l?edat: aprenentatges irreductibles per prevenir-nos de la desfeta de la carn, de l?amor, que sempre acaba per sobrevindre?ns, en una cantonada o altre.
Vam riure com a beneitons de reconèixer-nos en un passat comú. En un present comú. En un futur també tot per a compartir, perquè no. Amb aquell posat feliç que només s?adquireix quan un sap, després, que aquestes són les coses per les quals val la pena de viure intensament. Sense màscares. Sense reduccions d?un mateix.
Altrament, la nit ens hauria avisat que existeixen assassins de Peter Pan que cobren a tant el cos. Sabem on s?estan els nostres. En multitud d?episodis entre caducs i divertits que ens permeten mirar-nos als ulls i saber-nos-en de silenci en l?altre. La decadència que ara ens ha permès ser alguna cosa de profit.
I elles reien de com ens calia de beure per dir-nos sense dir-nos-ho, que ens estimem molt. Encara que fins que no ens tornem a veure, ho endrecem tot en la mateixa excusa de la desproporció.