ATACAMA

El desert d’Atacama, al nord de Xile, deixa enrere l’aridesa i la sequera per deixar pas a les flors. Novament el fenòmen de la floració sobtada converteix el desert en un bell jardí.

Allí on només hi havia roques i pedra, ara s’hi passeja el perfum subtil de tot de pètals virolats.

Allí on només hi havia soledat i desesperació, ara ho reconquereix una beutat fugissera que se n’anirà al desembre.

Jo, per exemple, que no sóc sentimental, ¿sap en què he somiat? En un amor complet de tot el cor i el cos, dia i nit, en una abraçada sense fi, fruint i exaltant-se, i això durant cinc anys, i després la mort.

Ho diu Albert Camus a "La caiguda".

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *