BONES NOTÍCIES

Avui tenia pensat llençar-me directament a l’autobombo. Xerrant, xerrant, aquest bloc, ahir va fer un any!

Tenia pensat penjar una dissertació més o menys seriosa, sobre què representa per a mi això dels blocs; agrair que el número d’abril de "Caràcters" posés el meu nom al costat del de l’Oriol Izquierdo, Joan-Josep Isern o del Jaume Subirana -s’ha de ser molt valent per posar nom a una absència tan fonda; jo també crec que "Taxi" és un gran disc; en sap un niu d’això de les lletres aquest etern aspirant a Elvis Costello-. 

Compartir amb tots vosaltres, lectores i lectors -quants deveu ser?, us vestiu al bany després de dutxar-vos o ho feu a l’habitació? Ploreu els diumenges a la tarda amb les tv-movies de Telecinco? Oloreu els llibres quan els llibreters no us veuen?- aquesta especial efemèride.

Però no faré res d’això. Avui, encara que sigui mentida, tot de bones notícies m’han assaltat. Ens tornen els papers de Salamanca, legalitzen el domini punt cat, els de la Institució de les Lletres Catalanes comencen a organitzar un concurs on es tracta de fer petites ressenyes sobre llibres i per postres ja podem satisfer la vanitat de buscar el nostre bloc al Google i veure que hi surt!

Què és pot demanar més? Tan sols dir-vos que aquest any m’ha passat volant i que malgrat tot la majoria de les vegades qui escriu, és aquell xiquet que amb setze anys entrava a la llibreria Gaudí de Reus i sense aixecar els ulls del taulell, demanava a la Maria Pallach, si tenia el llibre de Gabriel Ferrater "Els dies i les dones".

Gràcies a tothom!

(S’accepten suggerències, comentaris i improperis -aquests darrers, almenys que siguin amb gràcia. He posat Mirindes en fresc pels qui tenien set. Unes quantes bosses de ganxitos obertes i triangles de pa de motllo amb nocilla, hauran de satisfer la vostra fam).

Un pensament a “BONES NOTÍCIES

  1. David,

    m’alegro que celebris el primer aniversari del teu bloc. Jo fa amb prou feines tres o quatre mesos que el segueixo i la veritat és que no tinc paraules per expressar l’alegria que sento quan veig que afegeixes un escrit o un comentari al teu bloc. Des del primer dia la teva sensibilitat, les teves idees, les teves pors i els teus dubtes m’han meravellat al veure-m’hi identificada en moltes situacions. No sé quina edat tens, ni a què et dediques, ni què has estudiat, ni si ets alt o baix, ros o morè.  És a dir, segons el què dirien els adults que esmenta el Petit Príncep, no et conenc de res. En canvi, sé dels teus gustos literaris, de poesia, conec el teu enginy, m’emociono amb els teus textos nostàlgics, comparteixo el teu sentiment nacionalista, i a més a més, m’agraden molt les imatges que tries per "il.lustrar" cada comentari del teu bloc. I els dies que no escrius, et trobo a faltar.

    Una abraçada,

    Carme

    PS: sóc nascuda en una ciutat mitjana de comarques d’un petit país anomenat Catalunya, em vesteixo a l’habitació després de dutxar-me, m’agrada l’olor dels llibres i la poesia m’emociona i em consola.  

     

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *