És una de les impressions més cridaneres que m’emporte d’un cap de setmana a Saragossa: les obres de l’expo semblen força endarrerides i no fa pinta que les puguen tindre acabades per al mes de juny, que és quan diuen que s’inaugura. Com passa en aquests casos, a més, i com bé saben i practiquen els nostres governants, s’aprofita que es fa un esdeveniment d’aquest tipus per fer obres a tot arreu (i, probablement, requalificar terrenys i especular una miqueta).
Total: que la ciutat està tota amb la panxa a l’aire, fer un trajecte en cotxe és com un recorregut per un catàleg de grues i excavadores, hi ha pols per tot arreu i els taxistes (que són els que et donen la vertadera visió de la realitat d’una ciutat), es mostren dividits entre un poc convençut ‘sí dona, segur que ho acaben, que estan treballant de nit i tot’ i un cabrejat ‘no ho acabaran i farem el ridícul més espantós’.
A veure com acaba la cosa.
Tampoc no he vist gaire més de la ciutat. No hi anava per turisme, i les diverses ocupacions i coneixences van ser encara més distretes, sorprenents i enriquidores del que estava previst. Potser hi tornaré. Si acaben l’expo a temps.