Dragon Khan emocional

Tinc l’estómac que ja no sap cap on tirar, pobret meu. Físicament, perquè com que m’he instal·lat al pis nou però encara no tinc ni nevera ni gaire cosa, fa uns dies que estic menjant fatal. Ja he començat a posar-li solució, i en uns dies això estarà arreglat.

Però és que a més el meu estómac té el vici de reflectir allò que em passa per dins, i últimament el porte ben marejat. Perquè la mescla de sensacions d’aquestes setmanes, en què es tanquen unes portes, tot i que encara no s’han acabat de tancar del tot, i comencen a obrir-se’n unes altres, que no sabem cap on porten ni falta que fa, perquè només el fet de despassar el pany és prou intens en si mateix, són com un dragon khan emocional, que ara puja, ara baixa, ara corre, ara s’atura, i tornem a començar.

Amb tot aquest enrenou el que sí que tinc clar és que cada dia somric més.
I que em senta molt bé.

3 pensaments a “Dragon Khan emocional

  1. Ahir vaig vore una peli: "Expiación. Más allá de la pasión". Més enllà d’allò que puga donar a entendre el títol, la peli està prou bé: és "diferent".

    Bé, la qüestió és que hi ha una actriu que em recordava a tu… jiji

    SaluT!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *