Ja tinc pis!!!

Senyores i senyors: ja tinc pis! I no un, dos si hagués volgut. Perquè vaig ser l’afortunada en tots dos càstings. Impressionant.

He triat el que m’agradava més, és clar. I ja tinc les claus i tot, i acabe d’estar-hi una estoneta per anar situant-me. La casa és acollidora, i àmplia. Una mica fosca en algunes cambres, però en la que faré vida hi ha un solet fantàstic.

Tot això al barri de Congrés, a tocar de la boca de metro i molt propet d’aquell passeig de Maragall que a Raimon mai no li va fer gràcia, però que a mi em resulta agradable.

Encara cal tancar alguns aspectes logístics i de "negociació" abans de traslladar-me, però ja em veig més allà que ací. I amb molta il·lusió.

Feia temps que no estava tan contenta!

13 pensaments a “Ja tinc pis!!!

  1. No hi ha res com sentir-se a casa.

    Bon barri, encara hi viuen els pares i jo m’hi vaig criar. Tranquil i tens de tot (no cal anar gaire lluny a buscar res).

    Omple’l d’ilussions i de records.

    Disfruta-ho,

    Jaume.

  2. Se’t veia com angoixada, malaplaer…
    Que hi trobis redòs, caliu i aixopluc, idò, baix d’aquest sostre amb un esglai de sol a les finestres. I que hi puguis hostatjar amics i amors.
    L’HIDROAVIÓ

  3. Coi, doncs resulta que serem veïns, jo estic una miqueta més amunt al Passeig Maragall -i ella al seu país d’itàlia-.

    Benvinguda al barri, estic content de saber que hi haurà una apòstata desficiosa i magnífica blocaire per aquí aprop.

  4. Doncs felicitats i no pateixis per la foscor del pis, jo fa dos anys que visc en un pis modernista molt mono, però que és més fosc que una cova i encara no he desenvolupat cap mena de raquitisme.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *