Ja porte una setmana sense fumar!
Perdoneu que estiga monotemàtica, però després de mitja vida (literalment) enganxada a la nicotina, haver deixat de fumar és una de les coses més importants que em podien passar.
I sí, ja porte una setmana. Set dies i set nits. I set moments de després de dinar, i set de després de sopar, i molts de cerveseta i amics que fumen davant de mi, moltes mirades a la màquina de tabac dels bars sense sentir ni fred ni calor, i alguna estona de nerviosisme, tot s’ha de reconéixer.
Com ahir per la vesprada. Solució: vaig decidir que tampoc passaria res si vaig alguna vegada al gimnàs que pague religiosament cada mes i on gairebé no em coneixen. I allà que em vaig encaminar. Vaig fer 50 piscines. Mai no n’havia fet tantes. I una mica de sauna per expulsar toxines. I molt ‘ooommmmm’ per no pensar en el tabac. O per pensar-hi però no caure-hi.
Va funcionar. Veurem com ho porte hui.
enhorabona! em fas enveja, continua explicant-nos com va…a veure si m’anime jo també…
No defalleixis la primera setmana és la pitjor, jo aquest febrer farà tres anys que ho vaig deixar. No és fàcil, cal tenir la guàrdia ben alta en tot moment i atenció als homenatges. L’addicció és dura i no dona treva.
A mi em va anar molt bé tenir fruita i pastanagues a l’abast per als moments de crisi. Mai a la vida havia pres tanta fruita com el primer mes de deixar de fumar. Comprava les pomes i les mandarines a cabassos.
Molta força!!!!
Totes les dones interessants fumau, estau deixant de fumar o ja ho heu deixat, o és una falsa impressió meva? Què tenen les dones que fumen?
Cabòries d’una no-fumadora (ups!)