Apòstata desficiosa

No estava segura de com sonaria Antònia Font amb tota una orquestra al darrere, però després d’escoltar-lo només una vegada he de dir que sí, que el nou disc m’agrada, i molt.

Segons la X., mallorquina de pro que està passant uns dies a casa, els nous sons, en alguns temes, li donen un to de música tradicional irlandesa o una cosa així, que per ella és positiu, i li agrada, com si li donés més alegria encara.

Una de les meues cançons preferides, la d’Amazones a sa lluna, és encara més tendra en aquesta versió. I encara em dóna més ganes de fer sudokus i costura.

I a Batiskafo Katiuskas li afegeix, segons el meu parer, un so que la fa perfecta per acompanyar els crèdits d’alguna pel·licula. Com de resum ben tancat.

Feu-me cas, si no l’heu aconseguit encara, no espereu més.
(Sembla que ja corre per internet…).