A la ciutat de Bangor, a l’estat nord-americà de Maine, han prohibit fumar dins els cotxes si hi van passatgers menors de 18 anys per protegir la salut dels nens i joves. A d’altres indrets dels Estats Units ja no es pot fumar no només a espais públics (restaurants, centres comercials, universitats), sinó també a les cases. Quan es signa un contracte de lloguer, és una de les clàusules. En alguns llocs afecta també a pisos de compra i els altres propietaris et poden denunciar si no ho compleixes.
Algunes iniciatives van més enllà i volen prohibir que es puga fumar a menys de huit metres de les portes dels edificis. En alguns carrers estrets, això ho fa pràcticament impossible.
Alguns diran que és una barbaritat i que això interfereix en la llibertat personal i tot això. Però he de dir que, sent fumadora i havent viscut aquesta situació que et força a fumar només al carrer, a mi no em sembla tan malament.
Les conseqüències directes són obvies: fumes molt menys, només els que realment et venen de gust. I els disfrutes el doble. Però n’hi han més efectes: acabes fent amics entre els fumadors del teu carrer. I vist que socialitzar o simplement conéixer els veïns cada vegada sembla més complicat, resulta divertit i tot.