Farta del nou Papa, i acabem de començar

No fa ni 24 hores que l’han triat i la meua indignació no para de crèixer. A Francesc I (Paquito Palito) no fan més que lloar-lo com a ‘progressista’, ‘humil’, ‘proper al poble’ i no sé quantes mentides més. 

Com a mínim, xoca que es diga això d’un col·laborador d’una de les dictadures més cruels dels últims anys, i de qui nega el dret a l’avortament fins i tot en cas de violació. Però a mi, sobretot, no en sembla que es puguen aplicar aquests qualificatius a algú que diu que donar-me el dret a casar-me és “la pretensió destructiva del pla de Déu”, obra de “l’enveja del dimoni” i que si jo tinguera un fill l’estaria privant “de la maduració humana que es mereix”.  

Que sí, que ja sé que em direu que no se li ha de fer cas i ja està. Però fot. Més del que deuria, probablement, però fot. Fot que ho diga aquest senyor i que ho retumben a cada ràdio, a cada tele i a tot arreu. Fot que ho diga un ministre que, a més, se suposa que em representa. Fot que ho diga l’home amb qui vaig tindre una enganxada l’altre dia a l’autobús, quan ell explicava als quatre vents que l’homosexualitat es cura i que els qui no ens avenim a fer-ho som “viciosos” i “només volem amargar-los la vida als nostres pares”. Fot. 

Jo ja estic farta d’aquesta impunitat cap a l’homofòbia. Hem arribat -afortunadament- a aconseguir que els comentaris racistes, masclistes o antisemites estiguen mal vistos. Si més no, qui els fa se’ls guarda per a petits comités, o com a mínim s’assegura que tindrà una audiència favorable. Vaja, em fa l’efecte.

En canvi, per insultar, menysprear i sentar càtedra sobre els (i les) homosexuals, no calen filtres, ni precaucions. És més, diria que fins i tot esperen que hi haja claca quan diuen aquestes coses. (L’altre ‘grup’ sobre el que també es parla impunement són els musulmans-terroristes. Ah, que no són la mateixa cosa? Perdoneu, però de tant sentir-ho dir així, al final la idea va calant…). 

Jo no sé si, quan ho diuen, ho fan perquè de veritat esperen que algu canvie de la nit al matí, si volen fomentar l’odi, guanyar vots per als seus partits, si tenen comissió dels psiquiatres o si els fa sentir més mascles (no, no són homes només, ho sé) o més beatos. Però el que és cert és que fan mal. Molt de mal. I si me’n fa a mi, què no li fa a un/a adolescent que estiga descobrint la seua homosexualitat? I al xiquet que té dos pares? I als avis i àvies d’eixe xiquet? 

Farta. Molt farta. 

7 pensaments a “Farta del nou Papa, i acabem de començar

  1. Si l’Església catòlica, apostòlica i romana ha aguantat més de 1500 anys, ha estat gràcies a les aliançes amb els poders polítics i econòmics. Es pot ben dir que aquesta Esglèsia (la catòlica romana) és apòstata de l’Església cristiana primitiva. Amb aquest nou “papa”, el moviment de cintura de l’Església catòlica romana millorarà molt (cal recordar que els jesuïtes sempre s’han caracteritzar per tenit 4 o 5 cares). Els tentacles ja els tenen molt arrelats en moviments autoanometats “alternatius” i “protestaris” (recordar sols la iniciativa d’una “autoritat política, econòmica i finançera mundial” que va fer fa pocs anys l’organització catòlica romana Justícia i Pau). Ahir mateix, el senyor Arcadi Oliveres va dir per TV[aticà]3 va dir que estava ell i la monja Teresa Forcades estaven preparant un projecte…

    Però no donem totes les culpes a l’ECAR: molta responsabilitat dels privilegis que té l’Església de Roma és dels poders polítics (tant a nivell estatal, com autonòmic o local).

    Respecte a l’homosexualitat un petit comentari (no la vull fer emprenyar massa, li asseguro). Sols dir-li que si bé la Bíblia explicita la homosexualitat com a pecat, també assenyala que el pecador (o pecadora) és perdonat (perdonada) per la gràcia de Déu.
    Els humans no podem jutgar als nostres germans. I no veig el problema en que hi hagin persones que diguin que la homosexualitat és pot “curar” (el mot aquest potser no és el millor, jo diria “sanar”, amb la seva accepció més àmplia); també hi han persones que diuen que hi han tècniques per curar depèndencies vàries, o enfermetats comunment dites “incurables”. Sóc més partidari de deixar que cadascú actuï segons la seva consciència i responsabilitat.

    Atentament

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *