e-cristians fent campanya

A un portaveu d’e-cristians (una agupació de catòlics) li acaben de donar un temps desmesurat (més del doble que a la seva "oponent", Pilar Rahola – i m’estalvie les consideracions sobre la tria del personatge) en La 2 per poder explicar perquè s’oposen a l’estatut.
Entre d’altres, estan compungits perquè el text no fa diferències entre el matrimoni convencional (on diuen, a més, que s’hauria d’especificar que ha d’haver-hi fidelitat) sinó que dóna suport a tot tipus de parelles, sense distincions. Tampoc els agrada que s’hi incloga una perspectiva de gènere, ni que es contemple el dret a una mort digna. I el que més els preocupa és que s’especifique que l’escola pública ha de ser laica i que perillen les subvencions a centres religiosos doctrinaris.
Vist així, venien ganes de votar sí.

4 pensaments a “e-cristians fent campanya

  1. Res d’escaquejar-nos de votar NO a una reforma de l’estatut només perquè els del PP, o els e-cristians, el troben" que rompe España", que no és gaire edificant per a la família, o que vulgui sostreure a la mort el  glamour cristià del patiment.

    El que cal és aprofitar els NO que aquesta gent ancorada en el passat votaran, plens de virtuosa indignació, el proper diumenge. Al final, el que compta no és que el vot sobiranista es confongui amb el vot retrògrad, sinó que el SI que ens condemna surti tan prim i esquifit -per la suma del NO, del BLANC, del NUL i de l’ABSTENCIÓ (sigui platgera o meditada, tant és!)- que l’estafatut quedi deslegitimat i ferit de mort.

    De tota manera, si el papanatisme, el conformisme i la inèrcia de les enquestes propicien un SI massiu, no cal amoinar-se massa. Aquest és l’últim estatut que es negociarà amb Espanya. El proper document d’aquest calibre polític que presentarem a Madrid no serà a les Corts espanyoles, sinó directament a la Tresoreria de la Seg. Social. Que ens donin la part que correspon a les nostres pensions futures, que fotem el camp.

    Som una nació, i tenim dret a decidir.

  2. Això de voler imposar la fe catòlica a través de l’Estatut són coses del catolicisme espanyol dels anys quaranta.

    Per tant no és cap novetat que els catolics han estat contra la llei del divorç, l’abort, … com per voler presentar com un avanç que l’Estatut no postule estrictament la retòrica catòlica.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *