Que isca ja el sol, per-l’amor-de-déu!

Ho tinc comprovat: en una altra vida jo era una planta. I necessite sol. Sempre.

Encara gràcies que em vaig escapar uns dies a les Canàries per cap d’any. Però des que he tornat, em fa l’efecte que he vist el sol només dos dies, i un d’ells de refiló.

I així vaig, que sense fer la fotosíntesi, m’apague, em quede sense energia, sense ganes de fer res, i em pose tan mústia que no m’aguante ni jo.

Així que si no és molt demanar, per favor, una miqueta de solet, que no puc més…

5 pensaments a “Que isca ja el sol, per-l’amor-de-déu!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *