Dubtes bàsics sobre l’independentisme (2)

Si Catalunya arriba algun dia a ser un estat independent, serà laïc de veritat, o seguirà la línia d’espanyols i italians de continuar omplint-li les butxaques a la secta catòlica amb els impostos de tothom?

(La pregunta fa referència, també, a la “concertació” d’escoles doctrinàries de primària i secundària).

NOTA: Vist que de preguntes sobre el tema me’n venen moltes al cap, he encetat la categoria ‘Dubtes sobre l’independentisme’. Seria curiós poder repassar les respostes d’ací un temps…

7 pensaments a “Dubtes bàsics sobre l’independentisme (2)

  1. Doncs serà el que la gent vulgui, i això ve després. És com un dia que vaig anar a una conferència independentista i una noia es va queixar perquè no parlava prou de la igualtat de gènere.

  2. tenint en compte el rècord d’esglésies cremades que mantenim els catalans, ja et dic jo que no: que l’església catòlica quedarà com el que ha de ser: una de les opcions religioses que la ciutadania pot escollir lliurement. Escola única i laica. Una de les raons de la dreta catalana per agafar-se de la mà del cosí de zumosol espanyol és, precisament, que la societat catalana és molt més oberta i socialment progressista del que ells voldrien…

  3. Menys els que ens poguem (o ens esforcem) a pagar una privada, per a tenir als nostres fills a l’elit del país. Crec que ja està bé de collonades: el concert escolar serveix per a la lliebrtat d’elecció dels pares i, de fet, el millor seria que ens donessin un xec escolar només intercanviable a centres educatius de qualsevol mena. S’ha acabat amb la conya. O doble xarxa (Privada-Pública) o xec escolar. La resta s’ha demostrat inservible.

  4. … un país petit i independent, m’agradaria que fossim realment un país laïc de veritat, on les creences fossin una opció per tothom que les vulgui triar però que el govern, realment, fós laïc.

    Un país petit i independent on les escoles fossin de qualitat, amb projectes educatius on els valors humans (la pau, el respecte al medi ambient, els drest humans, etc.) fossin l’eix central de la educació dels nostres fills i filles.

    M’agradaria tant que tinguessim un país petit i independent!!

  5. La patranya d’Espanya és que és “no confesional” que ningú no sap ben bé que vol dir. I en base a això te un Concordat amb la Santa Seu que permet que part dels impostos de tothom vagin a l’Esglesia. 
    Pel que fa a l’Esglesia Catalana,. a mi em sorpren que després de els putades que els han fet (ja sigui des de la Conferència Episcopa, la Cope, o el Vaticà amb la partició de les diocesis de la Franja) no hagin apostatat tots o s’hagin fet anglicans com a mínim.

    Jo en això seria molt liberal: Que cada confessió es financiï amb els seus devots i ni un cèntim de diner públic.

    Pel que fa a l’escola, si es manté que hi hagi concertades (laiques o religioses) aquestes haurien de complir els estandars marcats. Si no, que es financiïn elles soletes.

  6. Seria laïc, perquè no pot ser d’altra manera, la majoria de població ho voldria així. Dit això, sí que caldria alguna mena d’acord per l’immens patrimoni cultural que tenim al nostre país (acord amb els cristians del país, no pas amb el Vaticà). Fa molta pena veure la gran quantitat d’ermites i esglésies que s’estan fent malbé a les zones rurals, gràcies a la desídia de la Conferencia Episcopal Española, que prefereix gastar-se els calés fent política.

  7. L’Esglèsia catòlica té un pacte secular molt fort amb Espanya i el tingué notable amb França. De fet un dels pilars d’Espanya és l’orgull de la “Cristiandad”, i els pilars del catolicisme foren els imperis espanyol, portuguès i francés. Els catalans hi hem aportat figures personals en aquestes glòries imperials, però les nostres institucions sempre foren en virtud de les seves llibertats, una nosa per a l’absolutisme real i papal. El Papat a més, per estratègia Mediterrània, per la voluntat de recuperar l’Imperi Romà, gaire bé sempre fou hostil a la Confederació Catalana-aragonesa i Castella ho aprofità a fons sempre que pogué.

    L’Esglèsia catòlica fou, i encara és, un dels elements principals de castellanització de l’antic Regne de València, però no aconseguí ser-ho tan de Mallorca, una mica sí, i una mica menys del Principat retallat de Catalunya, si bé resulta evident que avui la jerarquia catòlica no és cap exemple ni guia per a la nostra llibertat, sinó tot el contrari malgrat algunes excepcions que han estt oportunament jubilades. A la Catalunya francesa desconec el paper que jugà l’Esglèsia però apostaria que fou més aviat fastigós i això explica que la catalanitat allí no estigui lligada al moviment religiós i la Comunitat benedictina de Cuixà i les seves aventures ens donen pistes suficients per no esperar-ne massa res.

    És segur que Espanya es recolzarà en el Vaticà per entorpir tot el possible el nostre alliberament. Al principi, ja ara mateix, el Vaticà els ajudarà molt i molt, però quan vegin que són perdedors, demà o demà passat, canviaran de banda per intentar mantenir els privilegis i les propietats que tenen que són molts i molt importants.

    De fet estic convençut que l’actitud de l’Esglèsia catòlica respecte el nostre camí vers el reconeixement internacional del nostre Estat sobirà marcarà el punt d’inflexió de l’ensulsiada de l’imperi espanyol encara vigent. Per això ens caldria un embaixador molt potent vora l’Esglèsia encara que ens hi enfrontem amb tota la força de la nostra raó i justícia, per tal de neutralitzar dins del possible la potència espanyola i francesa.

    El manteniment o no per part de l’Esglèsia d’aquests privilegis, o d’alguns d’ells, dependrà tan de l’encert dels nostres dirigents en el moment de la plena recuperació de la nostra sobirania on no s’han d’admetre intromissions més enllà dels drets democràtics reconeguts en genral a les confessions i a la propietat, com de la voluntat popular que vindrà força determinada pel nivell d’implicació més o menys pública en contra nostra. Atenent l’aliança USA-Vaticà per als temes que incideixen en els territoris catòlics, l’horitzó per a mi que es presenta confós.

    Serà interessant observar com l’Esglèsia supera la crisi demogràfica dels seus efectius en una Catalunya independent, perquè les reserves espanyoles i sudamericanes solament els seran útils si accepten una plena catalanització i sabem que molt sovint en tenen urticària.

    En fi, espero que l’Esglèsia catòlica sigui soportada pels seus fidels i les seves rendes, extretes pacíficament i sense abús de poder, i contribuidores a la nostra riquesa nacional. Però si aixó no fos així, l’alliberament del jou espanyol ens fora prou favorable per no apretar en una batalla secundària, i per tant és un error no centrar-se en l’espoliació espanyola i pretendre edificar la República més guai.

    Als efectes de les escoles, i vist el que ha donat de si el tripartit sobre el tema,- pràcticament res-, tot fa augurar que no hi haurà una revolució laica i que moltes coses seguiran iguals una bona temporada.

    Vaja qui pretengui la independència de Catalunya per posar entrebancs a l’ensenyança confessional catòlica i a les escoles elitistes tipus ESADE, està en un error prou greu per armar els enemics de la nostra llibertat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *