No m’agrada el carnaval

No tinc res que objectar als qui semblen disfrutar-ho, però he de ser sincera: no m’agrada gens el carnaval, no m’ha agradat mai.

I a les escoles sembla que fa anys que és obligatori, això. La setmana (abans feien un dia!) del carnaval. I vulgues o no, apa, tots els xiquets disfressats. Que no t’agrada? T’aguantes. Però mira, a aquestes edats, tira.

El que ja m’al·lucina és el que estic veient aquests dies. Ahir, al gimnàs. Necessitava informació sobre altres tarifes diferents de la meua. I em va atendre una xica que no dubte que és tan professional com la resta dels dies de l’any, però amb una perruca arrissada de color carabassa i colorets a les galtes, a mi em semblava estrany, tot allò.

I hui, al mercat: tots els venedors de les parades disfressats de xiquets xicotets, amb babis de quadrets blancs i rojos, colaus i piruletes. Anava a comprar peix fresc per dinar, però entre la cua que hi havia, la cara de ‘quin remei’ que posava la venedora, i com de surrealista em semblava tot plegat, he tornat cap a casa.

Sort que el carnaval dels nassos només dura una setmana.

Per cert, amb el que em va costar aprendre a dir ‘carnestoltes’, i sembla que tothom segueix dient ‘carnaval’.

(I una pregunta, quina és la relació entre el dijous gras i la botifarra d’ou? Perquè alguna cosa he vist al mercat, però aquesta, que jo sàpiga, al sud no la tenim… La que sí que tenim és la tradició de berenar rosquetes el dimarts que ve).

3 pensaments a “No m’agrada el carnaval

  1. A partir de dimecres de cendra no es podia menjar cap tipus de carn (excepte els que tenien butlla). Per tant, era l’última oportunitat per atipar-se de greixos i proteïnes per passar les 7 setmanes restants. Botifarra d’ou, coca de llardons, ….. i dimecres sardinada per començar l’abstinència!!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *