Publicat el 1 de febrer de 2009
Valkiria: not my kind of movie
Doncs això, que no és de les pel·lis que a mi m’agraden.
Vinc del cine, i m’ha sentat bé eixir de casa una estoneta. I la gentada que hi havia!!! Deu ser que en dies de pluja tots fem el mateix…
Però la pel·li, que voleu que vos diga. Aquestes històries en què els bons són tan bons, i volen salvar la humanitat com qui diu, i bla, bla, bla. Entre que no me les crec, que m’importen més aviat poc i que abans de començar ja saps com acaben…
En fi, que no la recomanaria, no.
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per desficiosa | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
Clar que saps com acaben tros de quòniam, en el cas de Walkirië es sabia des del principi. Ningú es tan bo, tan bo com ningú és tan gai tan gai.
Trobo que s’inscriu dins de la campanya revisionista que ens vol fer creure que els únics que van guanyar Hitler van ser els americans i els aristòcrates, com si la resistència no s’hagués basat en la lluita de les organitzacions dels treballadors. Von Stauffenberg i els seus no representaven res en la lluita del poble alemany!