Que els del PP tanquin repetidors de TV3 al País Valencià, em violenta. Que el PP doni suport al “Manifiesto”, em violenta. Que, alhora, el PP deixi alumnes valencians sense línia escolar en la seva llengua, em violenta. Que, alhora, el PP reclami la tercera hora de castellà a l’escola de Catalunya, em violenta. Que maldin per ofegar qualsevol possibilitat de vida normal a la meva llengua, em violenta.
Quanta, quanta prepotència castellanitzadora! Quanta, quanta política que em (ens) violenta! A la nostra terra de pau, els votants del PP voten pels que ens violenten. Amb tot el respecte personal, defensant-los pregonament el dret a votar el que creguin oportú, els hem de recordar que votar segons qui comporta segons què. Votar PP a Catalunya, al País Valencià, a les Illes, a la Franja o des de l’exterior és també donar suport polític als que persegueixen la nostra llengua, tancant repetidors, impedint l’escolarització en la pròpia parla, volent aixafar-la encara més sota el jou del seu castellà.
La convivència i la unitat com a poble són una valors que hem de defensar a totes. Com que això no pot ser a costa d’una part, bregar per aquests valors exigeix també ser responsables i exigir responsabilitat: a un mateix, a la parella, a la família, als amics, als companys de feina, als coneguts i als saludats.
Finalment, deixeu-me dir que això va pel PP i per a qualsevol que tiri pel cantó de la imposició, del joc brut o del fariseisme