Publicat el 21 de desembre de 2012
INVESTIDURA: QUAN CONVÉ SEGUEM CADENES!.
El President Mas ha estat investit gràcies a l’ acord entre CIU i ERC. Durant anys, hem estat molts els que demanàvem que l’ acord es produís. La bàltica començava a glaçar-se i calia posar-se primer a cobert, per despres fer un pas endavant a favor del dret a decidir. Finalment la votació ha estat la plasmació de tot plegat i el que hem estat en les dues tripulacions ens hem sentit més que satisfets. El problema rau en que per molt bona voluntat i enginy que s’hi posi, la proposta – si no es vol anar directament al fracàs -, caldrà que tingui una forta majoria social al darrera, per evitar el que l’estat espanyol ens anuncia, advertint que no deixarà fer cap consulta ni referèndum, posant tot tipus d’entrebancs al camí sobiranista i al mentrestant, actuant contra el president i suspenen l?autonomia de Catalunya, visualitzant el caràcter autoritari de l’Espanya constitucional. Fer-ho palès, serà
molt important per internacionalitzar el conflicte i donar conèixer les nostres raons, pel que en un moment o altre la declaració unilateral de sobirania feta des del Parlament serà imprescindible. Durant el trajecte fins el 2014, caldrà assegurar una majoria social favorable a l’exercici del dret a decidir. Hi ha un sobiranisme que al meu entendre pretén equivocament diferenciar, a l’estil nord irlandès, només entre sobiranistes i unionistes, el que tacticament es poc intel·ligent en una societat tant transversal i de barreja com la nostre. La divisió ha d’estar entre els que defensen l’ exercici de la democràcia i el que hi estan en contra. Si ho fem així el bàndol dels demòcrates tindrà una majoria tant amplia com excepcional. Evitar posar en el mateix front de Ciutadans i del PP al PSC es del tot imprescindible per avançar, com també ho es no donar per fet que Duran i Lleida i UDC són la quinta columna del procés. Salpem com diu el President amb convicció, actuant amb audàcia, valentia i amb intel·ligència, intentant no perdre aliats, guanyant-ne de nous i si podem neutralitzant els indecisos. Només així, ara que tant ens convé, segarem cadenes.
molt important per internacionalitzar el conflicte i donar conèixer les nostres raons, pel que en un moment o altre la declaració unilateral de sobirania feta des del Parlament serà imprescindible. Durant el trajecte fins el 2014, caldrà assegurar una majoria social favorable a l’exercici del dret a decidir. Hi ha un sobiranisme que al meu entendre pretén equivocament diferenciar, a l’estil nord irlandès, només entre sobiranistes i unionistes, el que tacticament es poc intel·ligent en una societat tant transversal i de barreja com la nostre. La divisió ha d’estar entre els que defensen l’ exercici de la democràcia i el que hi estan en contra. Si ho fem així el bàndol dels demòcrates tindrà una majoria tant amplia com excepcional. Evitar posar en el mateix front de Ciutadans i del PP al PSC es del tot imprescindible per avançar, com també ho es no donar per fet que Duran i Lleida i UDC són la quinta columna del procés. Salpem com diu el President amb convicció, actuant amb audàcia, valentia i amb intel·ligència, intentant no perdre aliats, guanyant-ne de nous i si podem neutralitzant els indecisos. Només així, ara que tant ens convé, segarem cadenes.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de POLÍTICA per descatllar | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent