JORDI SURINYACH

Després de dies de cert pànic entre els dirigents i la militància de CIU, que qualsevol podia copsar, sembla que la racionalitat del pacte va obrint-se pas. Mai m’ha semblat preocupant que el nou President d’ ERC no vulgues participar en el govern.  Entenia que era suficient el ferm compromís d’assegurar la governabilitat i fer possible la consulta. Les crides de CIU, que era hora de mullar-se feien patir, ja que podien crear un ambient de retrets que només afavoria als desfavorables a l’ entesa, que hi ha dins de les dues forces. Finalment les declaracions de Junqueras i del President Mas han posats les coses al seu lloc. Cal parlar amb calma, paciència i prudència. Ara que cadascú ha dit la seva, hem de partir d’un fet nou extraordinàriament positiu. Al parlament hi ha un bloc sobiranista majoritari. I els diputats a favor del dret a decidir encara són més. Hi ha també una majoria social i electoral  que ho legitima. Per tant, si s’ asseguren els grans acords de la legislatura, amb un pacte transparent, no hi fa res que un dels signants no hi sigui al govern. En Mas i en Junqueras són la principal  garantia que l’acord es compleixi, fent oossible que el primer sigui investit  en primera votació tot el contrari del que li agradaria a Madrid. Però ara que hi ha obert un procés de negociació, sobretot cal ser discrets i pacients, estudiant altres possibles mecanismes de “participació en el govern”, pels que formalment desitjen quedar-ne fora,  amb consellers sobiranistes sense adscripció partidària i àmbits de decisió on s’acabi de ligar tot plegat. Pactar el “sottogoverno” i majories estables en organismes claus que no són estrictament governamentals, pot esdevenir la segona garantia que el procés avanci i permeti assegurar  l’èxit dels objectius compartits.