PASTURES DE LLÍVIA.
Amb l´Hèctor (de mal nom “ses Halloween”), tenia el compromís de fer un tomb pels voltants de Llívia. Hem aprofitat el matí de dissabte del cap de setmana de Tots Sants, per estirar les cames i anar al Pla de les Bones Hores, just al costat del Llac de les Bulloses, per fer el circuit dels quatre llacs de les Pastures de LLívia. Com que aquesta darrera setmana ha nevat, el ciutadallenc ha gaudit d’ alló més fent la volta dels estanys de Pradella, Negre, Llarg i del Racó, avui emblanquinats per l’element natural que en molt poques ocasions es fa present a Menorca. L’indret, quins drets de pastura pertanyen a Llívia, permet ressaltar el contrasentit d’una frontera del tot artificial i confirmar que encara hi ha “qui ralla en pla” – segons paraules de l’ Hèctor -, amb un accent ben diferent i característic. Per evitar no deixar-nos endur per emocions massa fortes, la passejada serveix per debatre en que consisteix l’accent català de la República Francesa, segons l’eslògan utilitzat pel Consell General dels Pirineus Orientals. Des del Pla de les Bones Hores, repassem primer els noms dels cims que ens envolten, fent camí cap a la cabana dels pastors de Llívia, al costat de l’ Estany de la Pradella que té forma d’ “U” i que es troba sota d’una de les pistes d’esquí de Font Romeu. Agafem el camí que pel costat de llac ens entra a un bosc de pí negre que fent baixada i seguint el GR-10 porta a l’estany Negre. Deixem aquí les marques blanques i vermelles del GR, el vorejem per l’esquerra, seguint un nou camí marcat ara com PR, que puja fins un petit coll que ens acosta a l’Estany Llarg. El voltem igualment per l’ esquerra i continuem la pujada fins l’Estany del Racó, que enguany més que una superfícies d’aigua és un indret de mulleres. Amb baixada suau cap el riu, travessem el pont que ens porta per la carretera cap a on dues hores abans hem deixat el cotxe, just al costat del xalet refugi de les Bulloses.