COALICIÓ INDEPENDÈNCIA: ON ENS TROBEM.
Tot i està tot just al final de la primera setmana de les vacances d’ Agost, els grans partits catalans presents al Parlament tenen ja ben preparada les seves màquines electorals per la contesa de finals d’ octubre o primers de novembre. Hi ha un punt d’acord entre els socis del tripartit, d’intentar aturar la seva previsible davallada electoral, intentant que el cas Millet aturi l’ avanç de la coalició convergent. De moment no sembla que la unió de l´independentisme democràtic els preocupi el més mínim ja que estan convençuts que les baralles de pati de col·legi que encara mostren resta credibilitat i possibilitats electorals. Tot i que es veritat que la unitat no es un valor absolut que suposi per si sol l’ èxit i que la suma de debilitats no es una mostra de fortalesa, no sembla prudent abandonar aquesta bandera davant l’ electorat que inicialment podría optar per aquesta nova opció, doncs necessiten confirmar la seriositat de la proposta i les possibilitats reals dels “nous” lideratges. Unitat no només per parlar de llistes i com confeccionar-les , sinó per dir quins són els eixos bàsics del programa , que tot i el seu contingut transversal ha d’ intentar configurar les bases de una nova majoria social i que per tant ha de tenir contingut reformista i progressista, que es l’ espai on es troba més còmode la societat catalana. De tot això encara no he sentit res, només la continua repetició de la manifesta voluntat de declarar des del parlament la independència, proposta que comparteixo però que només assegura l’adhesió de la parròquia més fidel, però sense possibilitats de agrupar més gent dels que ara som. Tot plegat una mostra d’immaduresa, que mostra l’ autèntica dificultat de la futura coalició, que encara no ha manifestat que caldrà fer en el “mentrestant” i com es participarà en les actuals institucions, no només en el govern, i si a més caldrà reforçar les polítiques de consolidació de nacional, tant pel que fa l’àmbit identitari com l’econòmic i el social. Aquest és la situació on exactament ara ens trobem a tres mesos de la cita electoral els defensors de la encara no nascuda coalició electoral.
” quins són els eixos bàsics del programa , que tot i el seu contingut transversal ha d’ intentar configurar les bases de una nova majoria social”
” De tot això encara no he sentit res”
Te raó. En les negociacions ningú n’ha dit res en públic.
Que jo sàpiga un dels actors sí que te una feina prèvia feta . A més s’està treballant de fa més de dos mesos en una ampliació dels temes econòmics focalitzant-los en la sortida de la crisi.
Sigui quin sigui el resultat de les negociacions, aquesta feina crec que no hauria d’anar a la claveguera.
Què amb una hipotètica coalició electoral transversal de les forces sobiranistes emergents de Reagrupament, Solidaritat Catalana i la Conferència Nacional del Sobiranisme que aconseguira entrar al Parlament de Catalunya puguera actuar cada força de la coalició de forma independent al Parlament.
I alhora en qüestions nacionals pugueren arribar a acords postelectorals puntuals o de caràcter nacioal amb ERC o CiU de forma independent.
It is great that we can receive the mortgage loans and it opens new chances.