Deia Sòcrates que un amic és algú amb qui es pot pensar en veu alta. Això és el que hauran de fer demà dissabte, els associats de Reagrupament i tots els que els acompanyin en la seva assemblea. Aprofitant que no són una organització política clàssica, els recomano que deixin de banda, allò que fins ara s’ ha definit com a políticament correcte i simplement optin per l’ exercici de la llibertat: Pensar, polemitzar, reflexionar i decidir en veu alta, sense por ni entrebancs. Serà així com aconseguiran donar credibilitat al nou projecte. A l’ endemà els caldrà explicar-ho a familiars i amics. També als coneguts i saludats de cada poble, barri i ciutat. El país necessita que hi hagi qui tingui un debat franc i seré, sobre el futur i que exhibeixi un elevat sentit de patriòtica generositat, per fer possible que l’independentisme democràtic sigui decisiu, però sobre tot entenedor, tranquil i creïble. “Independència i Democràcia”, com no fa pas massa temps, “Patriotisme i Dignitat”, són eslògans resum d’un programa de mínims a l’ abast de tothom i que qualsevol entén. La celebració de l’assemblea fundacional de Reagrupament al Palau de Congressos de Barcelona, pot suposar un abans i un després en la política catalana dels propers anys i l’ inici d’ una força política transversal, determinant en les properes eleccions nacionals. L’independentisme democràtic i popular de Joan Carretero, amb voluntat de sumar majories, alliberat de tot tipus de complexes, ha de parlar al país de la viabilitat de l’Estat Català, sempre indissolublement lligat a una proposta de regeneració de la participació política i la correcta relació entre electes i elegits. De ben segur, que pot ser aquest el pròleg d’una nova etapa, que alteri el actual mapa polític, proposant abans de qualsevol acord, la declaració unilateral d’independència, naturalment ratificada en referèndum. Qui es pot oposar a la independència nacional quan és pretén aconseguir-la des d’un escrupulós exercici de democràcia.?
(Article publicat avui al Diari EL PUNT).