Que et moqui la iaia, Ernest “el Valent”
Lluís Llach parla des del Senegal on coordina un projecte de construcció de barques pesqueres. L’entrevistaven aquest diumenge els de Time Out Cultura. Diu que -encara que poc entusiasmat- va votar ERC a les passades eleccions. Sense entusiasme però els va votar. El de Verges, que verema a Porrera i mira de fer un món millor a l’Àfrica havia considerat la possibilitat de quedar-se com un abstencionista més, però en aquesta ocasió es va mullar. Collonut Lluís! Això sí que és anar a contracorrent. Per a ell, Solidaritat Catalana o Reagrupament Independentista són opcions que només caminen amb la vocació de condicionar els convergents. Vaja, que no són valents,…
“El valent” a les pel·lícules d’índios i vaqueros, a les d’espies, o a les de tiros -a La Cava- és el qualificatiu que es reserva al protagonista, a l’heroi, al “prota”, al “bo”,… Però el 28 de novembre, un tant per cent majúscul d’ex-votants d’ERC va optar per donar crédit a un altre “valent” de la tanda: Mas i CiU. Així mateix, l’experiència orgàsmica de votar Montilla va ser desestimada per molts i menystinguda per altres a qui la proposta no només els ha ofès, sinò que representa un insult, una escopinada al criteri de les persones amb cinc dits de front.
A aquesta autonomia de controlador aeri malaltís i dimissionari cada vegada li queden menys acòlits aplaudiments. El públic els escasseja. La platea d’innocents se’ls buida. Senzillament, perquè això dels pactes constitucionals, els nous marcs de responsabilitat fiscal, les polítiques decidides de govern nacional,… se les creu cada vegada menys gent. Com fer perquè hi vulguis ser, si no vols ser-hi, i a més no hi tens res a fer? Només, clar, si vols anar a fotre’t com un bacó. Mentre els humils i abnegats llogaters van omplint capses de papers als despatxos, direccions generals, secretaries i delegacions territorials, entren entusiasmats els nous inquilins. Però aquesta, la convergent, és la seva darrera tirada de perdigons a la fireta. Seran quatre anys més d’allò que tothom sap, aburreix i detesta. De via oberta d’aigua i d’enfonsament progressiu. Després, tindrem per tornar a veure cantar el Lluís.