de Cal Peixet

Si et diuen Bolívia. Les associacions d’idees emergeixen i gairebé de manera autòmata recordes a vere què en saps: “el pais més pobre d’Amèrica llatina“. Si et diuen Argentina, respons: “corralito“, “dictadura militar“, “Malvinas” o “Diego Armando Maradona“. I no necessàriament en aquest ordre. Xile, “Allende“, “Sulfat” o “Pinochet“. Colòmbia, “guerrilla“, “narcos i segrestos“; Cuba? “Fidel!” i Venezuela… “Chávez“.
Les referències informatives -en comptagotes- van fent forat i entrant
dins la lògica interpretativa del món. Un món bastant particular, per
cert.

És el món de les notícies oficials, remarcades i de
discussió generalitzada. La carnassa amb què es satisfan les sessions
de tertulians, opinadors i gent ben pensant. Els bons i dolents passen
a engreixar-se i cadascú es queda amb el seu bocí del pastís de sofre.
Segons tria de quiosc. I anar fent. Però tot acaba al sac d’allò
relatiu, discutible.
L’empobriment d’aquest món que poc a poc s’eixuga d’autenticitat és
progressiu. Les referències culturals, econòmiques, lingüístiques,
socials i de relació humana es van esborrant de manera radical i
salvatge. Pocs són els que n’escapen. Donem feina d’avançada als
antropòlegs que hauran de buscar a les runes senyals de formes de vida
prou properes en el temps i en els arxius fotogràfics, però tant
llunyanes en l’espai: a Riudoms, algú va dir que no calien els
rentadors, que allò feia de poble (?¿?). A les portes del títol de
ciutat, els rentadors a terra. Benvinguda modernitat! Occident ens
acull. I busca les padrines rentant en una foto!

Aquest mateix Occident relatiu i discutible, ha transportat les
misèries més ingents arreu del món, i ens plastifica. Aniquil·lant les
restes arcaiques del coneixement teixit durant anys, ens entreguem de
manera resignada al mode productivista propi del món neoliberal. El del
mercat, les riqueses i valors monetaris, potencialitats econòmiques,
recursos exportables, o de mercats d’individus assedegats de béns
inútils. Llavors, les xifres classifiquen, separen i administren. Les
posicions queden clares i t’assignen el compartiment de vol: “vostè a
primera, i tu a turista“. Els índex manen.

Conviasa, l’empresa aèrea nacionalitzada dependent del Ministerio del
Poder Popular de las Infraestructuras de la República Bolivariana de
Venezuela no té classes. Potser aquí no comença la modernitat, però sí
el relat d’algunes sensacions que encara em bateguen per dins gràcies a
un viatge de tornada a casa.