de Cal Peixet

Preguntes per persones a qui has conegut, pel nom amb el què te’ls van presentar al seu dia. Però tothom té noms diferents i és impossible demanar-ne com es troben si no tens més pistes que aquesta. ‘Ah, aquest és el perfil de facebook!’ aclareixen, ‘no es diu així, és l’usuari d’Skype’ diuen… amb temps, arribes al cap del carrer. El cas de Kareem però és divertidament diferent: ‘No es diu Kareem, és el seu nom de passaport’. 4.000 dòlars i avall, nom amb certificació internacional.

Assegut darrere el taulell de la botiga d’Issam allà està. De posat nerviós, ulls negres, barba escurçada i un bigoti ben afaitat que li arrodoneix el rostre. Escolta música amb l’iphone, penjat al wifi. Serà la cinquena vegada que anirà a Siria, fins fa un any no hi havia estat mai. Vinguts des de Bèlgica, hi té la seva mare i germans instal·lats en un país nou. Van decidir fa un any anar a viure a Alep, a la ciutat sota setge i impenitent càstig aeri. Aquesta família de Brussel·les -amb arrels a Tetuan i Algessires- ha anat deixant llast d’Europa.

‘Perquè unes persones pateixen i d’altres viuen en l’abundància? Veuràs, Allah no ens ha fet per viure uns sobre els altres. Si a Europa parles d’Islam les connotacions són molt cruels, ja saps. Islam no és res més que reconèixer que hi ha un Déu i que tots els homes som iguals amb un deure vers ell. És ell qui ens demanarà comptes en el moment de la nostra mort, preguntarà què hem fet amb la vida que ens ha donat. T’has preguntat mai perquè serveix la teva vida?’. El truca el seu germà, qui fa maneres per recollir-lo. El pas per la frontera és el més complicat. Després, una hora de viatge i ja serà amb sa mare. Kareem té 20 anys.

Reprenem la conversa. ‘I doncs, t’has preguntat mai perquè serveix la teva vida?’ am parla dels seus germans, no pas els fills dels seus pares, sinò dels musulmans d’arreu. No tornarà pas a Bélgica, aquesta és la darrera vegada que surt d’allà. ‘Fa dues setmanes, la policia antiterrorista va detenir-me sortint de casa d’un amic, em van registrar al carrer, emmanillar i cap a dins el cotxe. Tres hores a comissaria, fins que un policia va entrar a la sala demanant-me disculpes perquè havien comés una equivocació. Gràcies a Allah, són idiotes’. Dies abans, la seva fotografia havia sortit a les notícies. 20 anys.

Tot va començar fa temps mentre dinava amb uns amics. Va deixar de menjar i començà a fer preguntes poc còmodes. ‘Com és possible, matar-ho tot! La vida, les persones, l’amor,… en nom de què i quina autoritat?’ Va demanar als seus amics de fer alguna cosa, van proposar-li de pregar llavors per l’ànima dels qui pateixen. No era suficient i van començar els seus periples cap a Siria. ‘Necessitava veure-ho’. Al segon viatge, la mare i germans l’hi van acompanyar. Al tercer ja hi estaven instal·lats. Al quart hi va deixar un germà lluitant… Fins ara.

En sortir de la comissaria va posar-se a caminar per digerir l’ensurt, ‘saps, aquest no és el nostre món, de cap de les maneres. Pots dir-me qui com es poden parlar de terroristes? Hi ha persones que poden viure feliçment sabent què passa, i no fan absolutament res. Aquests són els autèntics criminals! Portant una vida de sàdics: dormint, menjant, criant com si res estigués passant, mentre de tant en tant es complauen en veure el món com si fos un show’. En les paraules de Kareem hi trobava una tristesa profunda, que deduïa passejada entre les voreres enrajolades i la diplomàcia del somriure plastificat. La seva és una bondat radical que necessita esborrar la futilitat de les converses sobre l’Anderlecht i el futbol, i la convicció infantil de creure que tots els homes -només pel fet de ser-ho- són iguals arreu.

A l’endemà, Kareem i els seus vint anys van alçar-se a casa d’Issam. Mentre estava jaient al sofà parlava per telèfon, fent gestos d’aprovació. En penjar amb un somriure exultant: ‘em recullen a Bab Al Hawa (l’altra banda de la frontera) en poques hores, gràcies a Allah!’. Les converses amb Issam s’havien allargat fins al matí i el seu despertar no es preveia imminent ni tant enérgic com el de Kareem, que es trobava desficiós. El seu compte d’Skype bullia entre comiats a la francofonia esperant el bon dia d’Issam.