La Marxa Verda del 12 de Octubre
Espantòs i horrible. Així és com ho veuen tots unànimament. Un nacionalisme delirant d’arrels antidemocràtiques i intolerants s’agita al nord de l’Àfrica. Manifestacions patriòtiques en suport al rei, banderes ben alçades per la unitat de la pàtria i aniversaris de marxes alliberadores per l’ocupació. Sí senyor. Dues lliçons sobre el colonialisme del S.XIX, però televisat i en color.
Sarkozy se’n va al Txad, aquesta colònia subordinada a la dictadura ben
sostinguda, alimentada i panxacontenta de la "Grandeur". Aparta els
soldats francesos que l’esperaven a l’aeroport de les càmeres de
televisió; i els dirigents africans proclamen al senyor de la
metròpoli: "Oui, monsieur!". I s’acaba la lliço del bacó. Doncs que
n’aprenguin!
Perquè aquest Juan Carlos, la pot millorar. Tenim un altre 12 a 0 a Malta.
L’irrestible paral·lelisme que
suggereixen les fotografies, la comparació esperpèntica de dues monarquies caduques que tant sols els queda aferrar-se al coll de les nacions que
reivindiquen el seu alliberament per mantenir les seves misèries. I tot, alimentat per l’estúltícia, la
imbecilitat o la resignació de la gent que s’ho mira. Al bell mig de
dues ciutats africanes. El Marroc i l’Espanya de ?la alianza de las
civilaciones? s’arrengleren a la graella de sortida al costat de
Túrquia, Pakistàn i Israel en l’assignatura dels drets humans, negant drets i escupint les elementals regles de democràcia. Aquesta
"maria" de 3 crédits, que amb un treballet finet sobre les dictadures
de l’Argentina o Xile, aproves amb nota a la Universitat de les Nacions
Unides.
"I penseu que el Marroc es reivindica un dret sobre les Canàries!",
criden a les tertúlies de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió.
Potser una televisió de colònia, també.