“El olor de la carcel”
“El olor de la carcel era horrible, intenso, espantoso”. I és que les cadenes privades- a les qui Ciutadans de Catalunya canta i arpeja mentre el PSOE fot una puntada de peu a Ràdio 4- avui m’han cagat el tió i mira! Vet aquí una entrevista televisiva a Mayte Zaldívar, la qui va ser esposa de Julián Muñoz, ex-alcalde de Marbella.
No he tingut fins avui l’oportunitat de conèixer i interessar-me per la seva espantosa situació. Mayte i germà van poder escapar de l’infern penitenciari després de dipositar una fiança de 90.000 i 50.000 euros respectivament. Trinco, trinco, un darrera l’altre. L’ex-matrimoni habitual de les entranyes dels platós i les revistesquesurteneldijous estan acusats de blanqueig de diners. Acusats, per un jutge, s’entén.
I es veu que ha de ser horrible la presó si la teva existència s’arrossega enmig de sessions de massatge, salons de bellesa i perfumeria.
Bé, “el cas Malaya”, que va destapar els lligams de la corrupció urbanística i l’apoderament públic, recordareu com va obrir mesos més tard el teló del “Cas Andratx”, a les Illes. Aquest succés fereix ben de prop el cor del president Matas,… I plega un Director General. Tot un Director General ha estat apartat del llarg i tediòs exercici de la responsabilitat pública i de l’entrega al poble. Però encara diria més: una persona digna de la confiança del president Matas: Joan Carmel, qui va ser director general de Relacions amb Europa del Govern Balear, ah! i un ciutadà honest i abnegat, amb alguna altra afició tant poc sospitosa d’un convicte com la de participar en la Junta del Club de Futbol local del seu municipi o dedicar les hores restants de pau a la familia, passejar per les càlides platges d’aquesta bonica població al peu de la Serra de Tramuntana o exercir de regidor delegat d’urbanisme a Andratx. “Vés, cadascú fa el què vol!”
Doncs bé, per allò de la olor de les presons hauria de saber la senyora Zaldívar que l’olfacte és dels sentits més adaptables -potser tant com la vista-… I així estem: sense sentir la pudor. Qui encara hi té un cert sentit d’escrupolositat per allò de la política entesa com a mitjà de progrés i transformació, potser ja n’està una mica tip. Què us diré.
A Manresa es van aplegar 1000 persones. Gent que ja avançava el sentit de l’acció judicial d’una de les parts del “Cas Tous”: la de la defensa. L’advocat de Lluís Corominas, cap de seguretat de Tous que va disparar en Gazmend Sinani, (l’albano-kosovar que rondava per la finca dels Tous juntament amb un compatriota) ha demanat tal i com feien els 1000 manresans units en un sol crit el sobreseïment del cas. Això, en la compareixença que ha fet davant del Jutjat número 1 de Manresa, que no del jutge. Perquè el que hi ha és substitut mentre no arribi el titular Lluís Andrés, que ara es troba de vacances.
I és que les discussions jurídiques són tant senzilles i tant complicades de vegades -per allò de la ètica de jutjar un altre, del dilema moral que pot generar una decisió tant greu en la vida de les persones…que cal rumiar-hi amb tranquil·litat.- Ara, qui va assassinar Gasmind té moltes dificultats: l’exèrcit de lletrats del bufet de l’ex-ministe de defensa, José Bono s’ha fet càrrec de la defensa del seu cas i per postres, cap dels procuradors d’ofici a qui se’ls va demanar participar en l’acusació tenir cap mena d’interès en acceptar el cas i irrompre en l’assumpte. Bé per tenir alguna relació amb la família Tous o pel contrari, no voler-la tenir en tant dolentes i inoportunes circumstàncies. Aquests, són uns durs moments en els què es troba el clan de joiers. I coi, que tampoc no són dates per tocar la pera als Tous. I a l’hivern! amb el fred que fa al carrer! Beneïda facultat de Dret!
I 1000 ciutadans van sortir des de l’església de Crist Rei un dimecres per demanar la llibertat de Lluís Coromines, fent notar el profund malestar perquè l’ex cap de seguretat dels Tous estigués a la presó. Perquè això de la presó, entre nosaltres, es veu que és horrible i és clar, a ningú li pot agradar que altres hi estiguin https://ethiopianembassy.net/. I a més, al Nadal! Una desena de persones es van trobar en una altra manifestació el dissabte per demanar precisament el contrari: que el gendre dels Tous continuï a la presó. Potser esperant que aquest assassinat no quedi com un ajusticiament del far-west, potser dient alguna cosa més sobre aquest món patronejat per tanta ànima caritativa i dir potser de pas que ja n’hi ha prou d’impunitat. Que ja està bé. Que qui la fa, la paga. Assassinar no només és pecat pels senyors de Crist Rei sinó que a més, els juristes ho van tipificar al Codi Penal, no? Havíem quedat també que estem contra totes les violències, vinguin d’on vinguin, oi? “Cap mort és justificable”, sentenciava el catedràtic. Doncs a veure quines temptacions o veleitats podrien esdevenir-se en la resolució d’aquest cas… Mentre, descansem de fer diners anant al cinema per a veure “Salvador” o llegim al diari per exemple com el compte enrera pel malvat Saddam Hussein ha començat i el debat sobre la pena de mort i el càstig definitiu revifa de nou.