de Cal Peixet

Al cap de mesos d’estar-se a la nova casa, el fill gran d’Issam continuava demanant-li quan tornarien a Alep. Ser lluny de casa no li acabava d’agradar a l’hereu. Avui, aquest marrec d’ulls blaus i set primaveres aprèn turc a l’escola, parla àrab, li xifla la retallada de son pare amb la que surt fotografiat a facebook i veu passar pel menjador de ca seva les misèries i alegries de veïns i parents. Amb tot això tira, com tants altres.

Un dels nebots d’Issam, en Muhammad va posar-me a punt un ordinador que havia jurat fer-me conèixer totes les botigues d’informàtica de totes les ciutats que visitaria. Muhammad, un freak de vint-i-pocs anys a qui les circunstàncies havien portat darrera el taulell de la botiga del seu oncle, venia targetes telefòniques i s’havia especialitzat en reparar cafeteres amb Windows. Avui Muhammad condueix un tanc a la Brigada Ahrar ash-Sham Al Islami, canviant el Call of Duty per la crida del Front Islàmic.

En començar els bombardejos sobre les ciutats del nord i l’extensió del terror amb els tancs, un dels camps de refugiats més nombrosos que va emergir al nord va ser el d’Atimah. A tocar de la frontera. Avui, veïns de Atimah i altres pobles propers opten per anar a viure ells mateixos sota el sostre d’un plàstic, posant de lloguer casa seva. Aprofiten l’èxode dels qui encara poden pagar-se preu pel comfort per no anar-se’n a viure en un camp de filats entre les oliveres. I així, els propietaris viuen de renta al càmping aprofitant que la pau dels seus pobles fan cotitzable l’immoble. Ingressos fixes al mes, que l’oliva només dóna una vegada a l’any.

Sis mesos després de la revolta, soldats desertors i civils van formar l’Exèrcit Lliure de Síria, un conglomerat de Brigades lluitant contra l’exèrcit d’Al Assad, un dels compradors patològics i compulsius d’armes més coneguts a l’Orient Mitjà. Avui, a Alep l’ordre i el concert el porta l’Estat Islàmic d’Iraq i el Llevant (ISIS, o també conegut com a Daesh). Aquests sí que trenquen la pana: uns barbuts vestits de negre que han anat fent feina a la reraguarda posant la seva singular justícia, declarant la guerra a les Brigades de l’Exèrcit Lliure, declarant infidels a tots els locals de la revolució (mentre els comandaments són vinguts d’arreu del món), amenaçant, segrestant o executant civils fan les delícies dels amants als relats sobre les zones rurals d’Afganistan. Els detractors de la revolta dels sirians -ara sí- ja tenen motiu i subjecte acreditat per parlar de jihadistes embogits enfrontats al progre anti-imperialista Bashar.

Va començar fa dos anys, vuit mesos i vint-i-nou dies una revolució, i avui el fill gran d’Issam encara pregunta quan podrà tornar a Alep. Però a aquestes alçades no preocupa quan, sinò com l’hereu tornarà allà on va deixar les joguines.