Bona tarda als mitjans i professionals de la comunicació
Ensinistrats a les frases buides i els missatges neutríssims, ens bebem de cop el marc discurssiu dels que manen. Dues idees que resumeixin un context i l’opinió del sol·licitat és tota reflexió que la majoria de la classe política està disposada a oferir en tot moment. Amb poca lletra posem molta música.
De tot tipus: percussió contundent que marqui un ritme trepidant a les veus líriques, melodia suggerent i adaptada a l’audiència, (sobretot) que sigui enganxosa per anar repetint, i senzilla d’argumentar; i finalment, una bona base de guitarres (rítmica i acústica) que recordin constantment dues senzilles idees: rítmicament la culpa és d’algú altre menys el declarant de la seva parròquia i amb una acústica que repeteixi constantment que els bons són els representats per l’interlocutor.
Tant teatral i tant espectacular. Autèntica professionalitat. No hi notareu ni ràbia, ni odi, ni desencís o decepció. Oblideu també trobar entusiasme per la feina que es fa. Tampoc hi veureu il·lusió excessiva. Una vegada ensinistrats en l’ESADE de la comedieta de la societat civil i les reivindicacions populars -perdó ciutadanes- passaran a nedar en l’oficialitat. Que vindria d’ofici. Parlant d’oficis, tenim el de Francesc Cambó (1876-1947), advocat professionalíssim empordanès qui aprofità el context de la I Guerra Mundial per testaferrar solvents negocis de l’alemanya derrotada al camp de batalla i sobretot, en l’armistici. Financer de les companyies internacionals més importants de la distribució elèctrica, no va tenir cap incompatibilitat moral de fer-se ministro de Fomento. Ah! i ser un il·lustrat dirigent de la lliga del Guardans. Gent de pes, seny i ordre que ens fan (em)passar la història com nobles i gentilhomes.
Creure el què t’expliquen, és molt difícil. Només queda informar casinosutanlicens.net spel spel, comunicar i mirar d’explicar d’igual manera amb missatges buits i neutres. L’educació del periodista és de tal refinament que gairebé oblida que la seva també és una tasca d’educació. I de debat, de reflexió, de rumiar les coses que ens passen i encara que algú li piqui: explicar perquè passen segons quines coses. I mullar-se. Que no és cap delicte, tampoc. Bon tarda i gràcies. Si algú té alguna pregunta…search out for badge holder