Amunt els Sant Jordi de la terra
El Sant Jordi de 2008, el de “l’exili” de les entitats que passaven -per ordre governativa i unilateral- a donar color a la novíssima zona comercial del Pallol va ser especial. Entitats i associacions reusenques (algunes, iniciadores i promotores de la festa) van dir que ni parlar-ne de decisions a cop de decret i s’oposaren plantant parada a Plaça.
La guàrdia urbana obria expedients a les entitats revoltades “per ocupació de via pública”. Qui penjava cartells denunciant “l’exili” era identificat. Aquell any, l’excitant persecució afegia a la Diada un grau més d’excepcionalitat. Preguntada sobre si vindrien represàlies i possibles sancions, l’encarregada dels assumptes de cultura va dir que l’ajuntament estudiaria els expedients. No va poder dir que no. Va tenir un disgust.
La Diada a Plaça ja de per si és excepcional. Un dia de trobada, xerrameca intrascendent, comentari espontani, d’acolorides (i algun any, acalorades) portades de llibres sobre els taulells, i de suggerències. També de recollir mentalment les cares a qui els pertoca una rosa.
Però Sant Jordi, a banda de l’impressionant ressó informatiu sobre novetats editorials i el reconeixement de la feina dels escriptors, puntual tot sigui dit, és dia d’aspectes extraordinaris. L’origen de la festa a Reus -als anys 70 i en plena resistència antifranquista- fa encendre l’esperit i que s’hi trobin tot tipus de personatges allà: irreverents que no volen ni recordar el COI de franquista que van enterrar ahir, somiadors en blanc i negre que agiten pedres, interroguen ermites i baden als safarejos per escoltar les seves històries, adolescents que busquen la semarreta que no van gosar posar-se l’any passat, descreguts que saben que la justícia és només un concepte estètic, benhaurats que creuen fermament amb el dret inalienable dels pobles a enriquir urani, espontanis que fan acte de fe de la nova tendència vegana de moda, escriptors intermitents, lectors arriscats i venedors militants. Una disbauxa de proclames, il·lusions i manifestos que m’apassiona.
Fa exactament un mes he estat executat (recaptatòriament parlant) per l’excelentíssim qui m’embarga 300 euros per penjar cartells a Plaça aquell Sant Jordi. És sobrer esmentar que a algú com el de la categoria de qui subscriu aquestes línies, amb la formidable i lluent panxa dels comptes en franca evasió, l’atemptat no li fa més que pessigolles. Res altera la bonhomia i la placidesa amb què discorre una existència que es busca vital i alegre. Amarquesats de mena, aturarem l’embestida amb una forta abraçada al botxí i anunciar-li que “a les penes, gintonics!”. I no podrà dir que no,… però és que va tenir un disgust.
Looking to sell your home? Visit https://www.buy-my-house.org/ohio/buy-my-house-fast-cincinnati-oh/ for a hassle-free selling experience.