de Cal Peixet

En aquest exèrcit però, els interessos no passen per la instrucció en l’estratègia militar o les técniques d’assalt. Tot és bastant més prosaic i senzill: amb trastets nous, ja fan. Com més grossos millor. I així, les qüestions que li plantegen són sobre municició anti-tanc (tot i que en aquesta matèria han demostrat un encert notable), artefactes IED (explosius a distància) i visors nocturns.

La classe és complicada, amb alumnes de pre-LOGSE, sense cap instrucció militar més que la voluntat de lluitar. Difícilment l’interès sobre les modalitats d’ús de l’AK47 amb culata desplegable, l’ús restrictiu de la munició o les posicions de les armes acaben de seduïr l’audiència.

Pregunten pel T72 i T80, els tancs que utilitza l’exèrcit d’Al-Assad. Com tot armament, compta amb punts de debilitat. En aquest cas, la part posterior del carro de combat si s’encerta al motor i abans és poden inutilitzar almenys una de les dues rodes, que impedeixi la tracció del cadenat. En prenen bona nota.

Li mostren diferents tipus de munició d’artilleria guardada en un armari. “I això, com ho poden utilitzar?”. els sistemes d’activació d’explosiu per temps no funcionen en unitats blindades. Moviments imprevisibles i molt complicat adivinar el moment de l’activació. I l’opció del telèfon coma detonador no funciona. Els inhibidors anul·len l’opció de control remot.

Ha estat veient imatges de combats d’aquesta unitat en concret i porta la lliçó apresa. En Luís passa a la part pràctica, a fora. L’aprenentatge en aquesta unitat però es fa per hàbit, i mala llet. Hi sobreviuen els prudents, que acaben sent especialistes. I altres, aprenents màrtirs. S’hi estarà un dia amb ells. I a l’endemà tornarà a traspassar la frontera.