Raül Romeva i Rueda

L’any 2007 em vaig enganxar al projecte de la Barcelona World Race, la Volta al món a vela en tripulació de dos i sense escales. De fet, m’hi va aficionar un dels seus fundadors, i alhora navegant en la primera edició, n’Albert Bargués, a través del seu projecte l’Educació sense Fronteres.

Aquest matí han sortit 14 noves embarcacions predominantment tripulades per navegants francesos, de llarga tradició transoceànica, però amb una destacada i altament qualificada representació catalana (7 dels i les tripulants ho són).

Donar la volta al món a vela, ho confesso, és una d’aquelles aventures que somnio a fer algun dia, com suposo que li deu passar a mitja humanitat.

Per això em miro aquestes dones i homes amb enorme admiració. I és que en cal molt, de coratge, per embarcar-se, ni que sigui en un ultramodern i supersegur Imoca 60, i allunyar-se de la Barceloneta per circumval.lar el planeta, travessant tres caps (Bona Esperança, Lewin i Hornos), i aventurant-se els temibles 40 rugents o, fins i tot, als 50 furiosos o els 60 cridaners. Parlem de latituds per a veritables aventurers/es. Una lluita contra els elements en què es posen a prova totes les capacitats humanes i sobrehumanes.

Entre els tripulants destaquen noms de la talla de Desjoyeux, Wavre, Dick, Peyron, Iker Martinez, Xabi Fernández, Le Cam, Merediz, o Caffari, entre d’altres, a més a més dels catalans/es Corbella, Pella, Ribes, Bruno Garcia, Mumbrú, Sanmartí o Gerard Marín. Una absència entre els navegants, però, que vull lamentar, la del propi Bargués, a qui vaig conèixer arran de la primera edició, i amb qui he tingut l’honor d’establir una relació a través de la qual he pogut conèixer la magnífica persona que hi ha darrera l’extraordinari navegant. Avui ens ha acompanyat amb la seva valoració tècnica, comentant la sortida des del Port de Barcelona.

Deia n’Albert que només aconseguir ser a la línia de sortida, totes i tots eren guanyadors. Hi estic d’acord. Malgrat que és una cursa entre tripulacions, és més, i diria que sobretot, una cursa contra ells/es mateixos/es. Moltes ni tan sols són professionals, en el millor dels casos són semiprofessionals i alguns fins i tot amateurs. Per a moltes d’aquestes tripulacions, l’objectiu és, simplement, arribar a la meta.

La Barcelona World Race ha situat Barcelona a l’agenda internacional de la navegació tansoceànica, i supera així una assignatura pendent. Per a molta gent, i m’hi incloc, era incomprensible, que un país de la traidició marinera que té Catalunya no mirés més i millor cap al Mar, primer, i cap a l’Oceà, després, tal i com, per exemple, sí fan de fa dècades els nostres veïns francesos.

Molta sort, a les 14 tripulacions, i que els vents us sigui favorables. Us seguirem a través de les ones, i, ni que sigui amb la imaginació (però també a través del tracking), serem amb vosaltres.

Font foto: BWR/ Tv3